Recorregut cronològic

—————————-

  • 2020

    L’any comença amb el tradicional sopar anual de socis, que se celebra al restaurant Tir i Plat el 18 de gener. En l’assemblea del 12 de febrer, després de manifestar Pedro J. Parra la seua voluntat de no seguir amb la presidència de l’entitat, és elegida Elisa Beneyto Gómez per al càrrec, amb continuïtat de la mateixa Junta.

    El 16 de febrer, des del CAEHA promovíem un dinar sorpresa d’homenatge a Josep Maria Segura amb motiu de la seua jubilació, al que també foren convidats diferents col·lectius amb els quals tenia relació. Amb eixa jornada festiva reconeixíem la tasca d’una persona que tant ha fet per l’entitat i per la història d’Alcoi en general.

    El 8 de març fórem convidats a participar en la viquimarató “Editadona”, que pretén donar més visibilitat a les dones en la Viquipèdia. La nostra presidenta hi va participar i va redactar la veu de Teresa Mora Ferrándiz, la popular “Teresa la loca”.

    Però si un fet anava a marcar aquell any, fou el de la pandèmia del Coronavirus i la declaració de l’estat d’alarma. El 13 de març anunciàvem la suspensió d’activitats, entre elles el calendari d’excursions, del qual sols vam poder fer la de febrer, dedicada als “Espais de la Guerra Civil” per Àngel Beneito i Paco Blay. Tampoc podríem celebrar les jornades Coneixent la nostra història, que volíem dedicar als 400 anys dels terratrèmols d’Alcoi.

    Per a continuar divulgant la història local i el nostre patrimoni des de casa, a partir d’abril promoguérem el cicle “El CAEHA recomana…”, on qualsevol soci podia proposar un producte cultural local que estiguera disponible digitalment, o que poguérem penjar al nostre web. Foren 25 recomanacions ben acollides pels associats, que a més tingueren una difusió més general gràcies a la col·laboració del diari digital Les Muntanyes.

    Quan va finalitzar el confinament domiciliari, vam arribar a plantejar, exclusivament per als socis, una excursió al jaciment arqueològic del Castellar, el 13 de juliol, i una visita guiada a una exposició sobre els 40 anys de Foradia a la Fundació Mutua Levante, però les restriccions d’aforament desaconsellaren reprendre el cicle d’excursions o plantejar el cicle de conferències.

    A setembre, tot i no celebrar-se la Fira Modernista, vam participar en una mena de Setmana Virtual Modernista, en col·laboració amb l’Associació Cultural Alcoy Modernista, l’Associació Cultural Samarita i el Grup de Danses Sant Jordi, mitjançant una sèrie de programes que serien emesos online. La nostra participació fou la d’una xerrada de Sergio Pastor sobre el sorteig de quintes per a la guerra del Marroc, junt a l’Associació Cultural Samarita; una altra d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal, junt amb el Grup de Danses Sant Jordi, per a parlar de les visites al cementeri i els balls de vetlatori; i una gala especial amb diverses actuacions i entrevistes, i amb la participació en una taula rodona de l’Alcalde d’Alcoi, Antonio Francés, i la Regidora de Turisme, Lorena Zamorano, junt a representants de les entitats participants.

    La Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, a la que pertanyem, incloïa al número 2 de la revista Bastida un article dedicat al CAEHA, i també inaugurava l’exposició itinerant “Patrimoni contra les cordes”, en la que col·laboràvem amb un panell on denunciàvem l’estat dels habitatges obrers i el castell de Barxell.

    El 24 de novembre el CAEHA es va afegir a l’homenatge que diverses entitats i particulars li van retre a Vicente Segura, últim testimoni viu, amb 103 anys, del procés de col·lectivització de 1936-1939.

    En desembre, a iniciativa del CAEHA mitjançant el Consell Municipal de Cultura, es va restaurar la imatge de Sant Antoni Abat que dona nom al Cementeri Municipal d’Alcoi, la qual figurava originalment damunt d’una font a l’accés del recinte. En esta ocasió va quedar ubicada en un lateral de la porta principal.

    Aquest any tan atípic es tancava, el 19 de desembre, amb la publicació per part de El Nostre dels fascicles corresponents al segon col·leccionable sobre les rutes que féiem mensualment junt amb el Museu Arqueològic, que s’anomenaria Alcoi, pas a pas pels voltants.

  • 2019

    El 19 de gener vam completar l’homenatge pòstum a Paco Aura en el nostre sopar de socis, que es va celebrar en la Gruta del Círculo Industrial.

    A partir de febrer s’organitzà un nou cicle de “10 excursions voltant Alcoi”, amb les següents novetats: Jorge Doménech, “Urbanisme i habitatge obrer: les cases de dos claus”; Gabino Ponce, “Plans urbanístics de hui per a l’Alcoi del demà”; Álvaro Verdú, “Alcoi en fotos: passat i present”; i Ramón Molina, “Les xemeneies industrials d’Alcoi”.

    El 10 de març vam plantejar una nova visita cultural i gastronòmica per als associats, concretament al jaciment de l’Alcúdia d’Elx, el Museu Escolar de Pusol i la pròpia ciutat.

    Amb la mateixa línia de mantenir el contacte entre els socis, el 8 de setembre vam fer un esmorzar a Vil·la Vicenta, on també es van poder arreplegar les publicacions més recents de l’entitat.

    La participació en la Fira Modernista de setembre fou de nou important, perquè donàrem contingut al personatge central de Donya Amàlia, amb una exposició i catàleg a càrrec d’Àngel Beneito, Francesc-X. Blay i Alfonso Jordà. També organitzàrem la conferència “Sistemes educatius alternatius a la Restauració”, a càrrec de Jordi Ortiz i Sergio Pastor, assessoràrem històricament en la manifestació obrera per a la protesta contra els reclutaments de quintes de la guerra del Marroc, i preparàrem una ruta tematitzada pel Cementeri d’Alcoi, centrada en la zona de panteons, a càrrec d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal.

    Eixe mateix mes signàvem un conveni amb el Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant, per tal de poder utilitzar les seues instal·lacions o plantejar activitats conjuntes.

    Les jornades Coneixent la nostra història d’aquest any, celebrades en octubre, anirien dedicades a la “Història del poder municipal a la ciutat d’Alcoi”, amb motiu del 40é aniversari de les eleccions. Junt a l’exposició al Centre Cultural “40 anys de les eleccions municipals”, proporcionada per la Universitat d’Alacant, es van plantejar les xerrades de José M. Perea: “40 anys d’ajuntament democràtic a Alcoi”; Josep Lluís Santonja: “El govern municipal (de l’època foral a la implantació del sistema borbònic)”; Rafael Hernández: “El poder municipal d’Alcoi, de la Constitució de Cadis a la Guerra Civil”; i Pedro J. Parra: “El poder municipal en el franquisme i la transició democràtica”.

    El 16 de novembre, en el saló d’actes de la Cambra de Comerç, Pedro J. Parra oferia la conferència: “El Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi, 50 anys d’Història (1968-2018)”.

    El dia 27 del mateix mes, es presentava la col·lecció de fascicles Alcoi, pas a pas per la ciutat, editada per El Nostre, a partir de les 10 excursions voltant Alcoi i les col·laboracions de diversos socis, amb la coordinació de Josep Maria Segura.

    Tancàvem les activitats de l’any amb una nova visita cultural i gastronòmica per als associats, en aquest cas a Novelda i el seu ric patrimoni modernista, el 30 de novembre.

  • 2018

    Les noves rutes que es van incorporar enguany al cicle de “10 excursions voltant Alcoi” foren: Elisa Beneyto, Pedro J. Parra i Lluís Vidal, “L’art urbà d’Alcoi”; Gabriel Guillem, “Escenaris de la crònica negra d’Alcoi (1900-1936)”; i a la del Cementeri d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal es va afegir Carles M. Mansanet per a parlar de la botànica funerària.

    En febrer, des del CAEHA ens adheríem a l’atorgament de la Medalla d’Or de la ciutat al Círculo Industrial, i al mes següent, també ho férem a la petició de l’Associació de Sant Jordi per tal que la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi fora declarada com a Bé d’Interés Cultural Immaterial. En la redacció de l’expedient hi va tindre molta responsabilitat el nostre soci Josep M. Segura.

    El 6 de març se celebrava la conferència “Els primers pobladors medievals d’ Alcoi”, a càrrec de Ricard Bañó Armiñana, dins del Congrés de la frontera meridional valenciana amb el Tractat d’Almisra, que havia estat ajornada.

    Al mes d’abril, el dia 15 vam organitzar una nova visita cultural i gastronòmica, en aquest cas al poble d’origen del nostre president, Biar, que també es va completar amb la visita al castell d’Almisra, al Camp de Mirra. I amb el mateix objectiu de confraternitzar entre els socis, el 6 de maig fèiem una jornada de convivència a Vil·la Vicenta, amb un esmorzar.

    Precisament, aquest any decidíem renunciar definitivament al conveni amb Conselleria de Cultura com a gestors de Vil·la Vicenta-El Salt, ateses les elevades despeses que comportava i la manca de les subvencions acordades. A partir d’ara serà l’Ajuntament d’Alcoi qui es faça càrrec de l’immoble, tot i que, a falta de tindre una seu pròpia, de moment continuàvem mantenint allí la biblioteca i arxiu que ens va llegar Adrián Miró.

    El dia 3 de maig, quedava constituït el Consell Municipal de Cultura d’Alcoi, en el que el CAEHA tindria representants en la Comissió de Patrimoni Material i Immaterial.

    El cicle d’enguany Coneixent la nostra història, celebrat en eixe mes de maig al Círculo Industrial, anava dedicat a “El pintor Antonio Gisbert i la seua època”. Les conferències anirien a càrrec de Luis Alberto Pérez, “Antonio Gisbert, biografía artística”, i Alicia V. Mira, “Antonio Gisbert i la seua època”. Es completaria amb la col·laboració de l’Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” i el programa “Descobreix una obra d’art”, on José Luis Antequera Lucas comentaria, el 27 de juny, el “Retrato de S.A.R. Dª María Luisa, duquesa de Montpensier”.

    Encara al mes de maig, concretament, el dia 23, atesa la convocatòria de l’Ajuntament, elaboràrem una “Proposta participativa del Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) per a la rehabilitació del conjunt fabril del Molinar”, que posteriorment seria tinguda en consideració. Bàsicament, es definien unes línies d’actuació arqueològica, arquitectònica i museològica, a més d’avançar propostes per a la seua difusió posterior.

    A setembre tindríem una nova participació destacada en la Fira Modernista. Per una banda, Elisa Beneyto i Lluís Vidal es van encarregar del personatge central, l’escultor Lorenzo Ridaura, amb l’exposició “La bellesa esculpida. Lorenzo Ridaura”, la presentació del llibre Vida y obra del escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez (1871-1963), i una ruta tematitzada pel Cementeri d’Alcoi, centrada en les obres de l’artista. A més a més, Àngel Beneito va oferir la conferència “Condicions de vida del proletariat a l’Alcoi modernista”, i també assessoràrem en la manifestació obrera per a la reivindicació de la jornada de 8 hores.

    Al mes de novembre, amb motiu del 40é aniversari de la Constitució espanyola de 1978, organitzàrem les jornades “Constitucionalisme: passat, present i futur”. Les conferències anirien a càrrec d’Emilio La Parra, “El constitucionalisme espanyol del segle XIX”; Rafael Hernández, “La Constitució de 1931”, i Pedro J. Parra, “La Constitució de 1978”. El cicle finalitzaria amb la taula rodona “Present i futur de la Constitució de 1978”, amb Patricia Blanquer, Joan Baldoví i Maria Dolores Alba.

    Aquell mateix mes rebíem la visita de la Societat Catalana de Geografía, els dies 17 i 18. Per acollir-los, proposàrem la conferència “Rasgos geográficos de las comarcas de L´Alcoia-Comtat”, per part d’Enrique Moltó, i una visita a la ciutat a càrrec d’Àngel Beneito i Paco Blay.

    El 14 de desembre, Rafael Hernández presentava l’adaptació de la seua tesi doctoral, La ciutat d’Alcoi durant la Segona República, editada per Tívoli i amb col·laboració del CAEHA.

    Per a finalitzar l’any estava previst retre-li un homenatge institucional a Paco Aura en el seu centenari, però malauradament va faltar el 27 de novembre, així que el reconeixement fou pòstum, un mes després, a l’Ajuntament d’Alcoi, on s’inauguraria una exposició i es presentaria la reedició en castellà del llibre Francisco Aura Boronat: resistencia y dignidad frente a la desmemoria, escrit per Àngel Beneito, Paco Blay i Natxo Lara.

  • 2017

    De nou començàvem l’any, el 14 de gener, amb el sopar anual de socis en el restaurant El Salt, de l’Hotel AC. En el 80é aniversari del seu traspàs, aprofitàrem per editar, junt a La Unión Alcoyana, el llibret Reconeixement del CAEHA a Domingo Espinós Vilaplana (1864-1936), que incloïa també el facsímil Diabetes sacarina.

    A partir de febrer, tornaríem a participar en el cicle de “10 excursions voltant Alcoi”, que s’havia consolidat amb molt d’èxit entre el públic. Les noves propostes eren: Jorge Doménech, “Urbanisme i habitatge obrer a Alcoi”; Ricard Pla i Mari Llanos Iborra, “Cent vint anys de Bombers a Alcoi (1862-1982)”; Lluís Serra, “Els arbres urbans d’Alcoi”; Quico Carbonell, “Alcoi, plató de cinema (1923-2014)”; i Ramón Molina, Pedro J. Parra i Josep M. Segura, “Les fonts urbanes d’Alcoi”.

    El 21 de març va ser presentat a l’església de Santa Maria el llibre Entre l’obligació i la devoció. Història de la construcció de la nova església parroquial d’Alcoi (1697-1812), de José María Soriano Bellver, amb participació del CAEHA i edició per part de El Nostre.

    Al mes d’abril, la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià es va reorganitzar i refundar, i el CAEHA va celebrar una assemblea on va decidir incorporar-se com a centre associat.

    Aquest any es tornaria a organitzar una visita cultural i gastronòmica per a associats, concretament a la Vall dels Alforins, el 21 de maig, on coneguérem el jaciment de la Bastida de les Alcusses i les bodegues del Celler del Roure.

    Les jornades Coneixent la nostra història anirien dedicades a “L’exili alcoià”, i se celebrarien en setembre. Les conferències serien a càrrec de Rafael Hernández i Antonio Castelló, “Fi de la guerra i exili alcoià al nord d’Àfrica”; Francesc-X. Blay i Àngel Beneito, “Els exiliats alcoians a Europa”; i Àngel Beneito, Jordi Ortiz i Josep Lluís Santonja, “L’exili polític i cultural alcoià”.

    Aquell mateix mes se celebrava la primera edició de la Setmana i Fira Modernista d’Alcoi, i des del CAEHA hi vam voler col·laborar amb una taula rodona: “Vicente Pascual i el Modernisme a Alcoi”, a càrrec de Crispina Ruiz, Juan José Moya, Jorge Doménech i Jacqueline Charron, moderada per Pedro J. Parra, i en la que es recuperaria l’exposició de l’any anterior sobre l’arquitecte. També Pedro J. Parra va fer la conferència “La vida alcoiana en l’època del Modernisme”, i Elisa Beneyto i Lluís Vidal oferiren una ruta tematitzada pel Cementeri d’Alcoi.

    En novembre vam participar al Congrés: “La primera frontera meridional Valenciana de 1244 a partir del tractat d’Almisrà”, organitzat en diverses poblacions junt a l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola, la Universitat d’Alacant i la Càtedra d’Art Antoni Miró. En concret, foren les de Ricard Bañó, “Els primers pobladors medievals d’Alcoi”, i Josep Lluís Santonja: “La família D’Escals, alcaids del castell d’Almisrà”, tot i que la de Bañó es va ajornar per indisposició seua.

    Com a culminació de l’homenatge a Juan Botella Asensi i als alcoians exiliats, Rafael Hernández i Jordi Ortiz farien una introducció crítica al llibre El caso de España, obra inconclusa del propi Juan Botella, que es repartiria el 16 de desembre al sopar de socis al restaurant Lolo.

  • 2016

    Com a part encara de la celebració del 150é aniversari de Vicent Pascual, i tot aprofitant les aportacions de les conferències, en gener Juan José Moya i Crispina Ruiz presenten una exposició monogràfica al Centre Cultural, “Vicent Pascual Pastor, arquitecte”, que es veuria acompanyada per una unitat didàctica, amb quadern de l’alumnat i del professor, elaborada per Elisa Beneyto i Lluís Vidal.

    En febrer se celebra Assemblea de socis, i José M. Soriano deixa el seu càrrec de president, que passa a ocupar Pedro Juan Parra Verdú, amb continuïtat de la major part de la junta anterior més la incorporació d’alguns associats. Entre les primeres iniciatives de la nova junta estarà renovar la pàgina web i crear una pàgina de Facebook, per tal de guanyar difusió, així com promoure la captació de nous socis.

    Es tornaria a col·laborar amb el Museu Arqueològic en el cicle “10 excursions voltant Alcoi”, que incorporaria les següents: Josep Lluís Santonja i Josep M. Segura, “El Camí del Peix, acompanyament de la Marxa Romana”; Gabriel Guillem i Juan Francisco Picó, “Els ponts d’Alcoi”; Jorge Doménech, “L’arquitectura modernista d’Alcoi”; Enrique Moltó, “Paisatge agrari de Barxell: el mas del Pi Vell”; José M. Soriano, “Les esglésies d’Alcoi”; Juan M. Dávila, “Evolució urbana d’Alcoi”; i Elisa Beneyto i Lluís Vidal, “El Cementeri Municipal d’Alcoi: la ciutat dormida”:

    Pel que fa a les jornades Coneixent la nostra història, anirien dedicades a “L’aigua d’Alcoi, font de vida”, i es farien al mes de setembre. Les conferències anirien a càrrec d’Enric Moltó: “La climatologia de l’aigua a Alcoi: recursos hídrics, riuades i sequeres”; Ciro Vidal: “Les regles de l’home front a les lleis de la natura en el conjunt industrial del Molinar a Alcoi”; Ágata Marquiegui: “El patrimonio hidráulico en la provincia de Alicante: el caso de Alcoi”; Àngel Beneito: “Aigua i salubritat a Alcoi”; i Begonya Nebot: “El Molinar, font de vida”.

    En novembre comença una iniciativa que tindria continuïtat: l’organització d’una visita cultural i gastronòmica, per als socis i acompanyants, a alguna ciutat propera. En aquesta ocasió s’aniria a Cartagena, on es coneixerien diferents aspectes del seu ric patrimoni històric.

    Per a les jornades dels Instituts d’Estudis IDECOS celebrades a la Universitat de València el 25 de novembre, com què enguany el tema seria la memòria històrica, hi participarien Àngel Beneito i Francesc-X. Blay.

    El 19 de desembre, a Benilloba, el CAEHA va participar en l’homenatge al nostre soci Josep Julià i Serra, recentment desaparegut, i que va servir per a descobrir una placa a casa seua que anunciava la “Col·lecció de màquines tèxtils Josep Julià Serra-Maria Català Monllor”. L’homenatge va tindre dues parts, una en la casa i una altra a l’Auditori Municipal, on Francesc-X. Blay li va dedicar unes paraules en nom de l’entitat.

  • 2015

    Aquest any s’organitza de nou el cicle de “10 excursions voltant Alcoi”, amb aquestes noves propostes: Josep M. Segura, “Escuts heràldics i ceràmiques devocionals als carrers d’Alcoi”; Gabriel Guillem, “El patrimoni industrial urbà d’Alcoi”; Jordi Borrell i Gabriel Sanchis, “La Colònia Agrícola dels Plans”; Ricard Bañó, “Escenaris urbans de la història d’Alcoi”; i Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja, “Els altres cementeris d’Alcoi”.

    Com a homenatge, i tot aprofitant la petició del Nadal alcoià com a Patrimoni Cultural Immaterial, s’editaria una conferència d’Àngel Lluís Ferrando sobre La Música de Nadal a Alcoi, que seria presentat en març.

    Amb motiu del 150é aniversari de l’arquitecte, les jornades Coneixent la nostra història anirien dedicades a “Vicent Pascual Pastor, l’esplendor de l’arquitectura”, i se celebrarien en maig. Es comptaria amb les conferències de Jacqueline Charron, “Vicent Pascual: trajectòria vital i professional”; Juan José Moya i Crispina Ruiz, “Vicent Pascual i l’arquitectura social”; i Jorge Doménech i Rafael Silvestre, “Vicent Pascual i la seua arquitectura modernista”. El cicle es completaria amb un sopar-homenatge a Vicent Pascual, que es faria al restaurant El Salt de l’Hotel AC Ciutat d’Alcoi.

    Al mateix mes de maig es va presentar, amb patrocini del CAEHA, el llibre Alcoi, les fotos de la guerra (1936-1939), elaborat per Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja, que va anar acompanyat d’una exposició al Centre Cultural.

  • 2014

    De nou tornarà a organitzar-se el cicle de “10 excursions voltant Alcoi”, de febrer a novembre, amb algunes de l’edició anterior més aquestes noves incorporacions: Jordi Acosta i Josep M. Segura, “Les caves de neu del Carrascal de la Font Roja”; Gabriel Guillem, “El patrimoni industrial del naixement del riu d’Alcoi”; i Àngel Beneito i Francesc-X. Blay, “Vestigis urbans de la Guerra Civil a Alcoi”.

    Com a celebració dels 75 anys de la finalització de la Guerra Civil, el cicle Coneixent la nostra història de maig es dedica a aquesta efemèride, amb les següents conferències: Francesc-X. Blay: “Guerra i revolució a Alcoi (1936-1939)”; Àngel Beneito: “Els bombardejos a Alcoi”; Josep Lluís Santonja i Àngel Beneito: “Imatges i fotografies de la Guerra a Alcoi”. El cicle es completaria amb una visita guiada als vestigis urbans de la Guerra Civil a Alcoi, a càrrec d’Àngel Beneito i Francesc-X. Blay. L’entitat també s’adhereix a l’homenatge previst a Evaristo Botella Asensi.

    De nou, al no tindre previsió de cap subvenció per part de Conselleria, es paralitza l’activitat estiuenca a Vil·la Vicenta.

    L’11 de setembre es presenta al Club d’Amics de la UNESCO el llibre que recull les ponències del Simposi nacional sobre el compositor alcoià Carlos Palacio, que vam celebrar en Vil·la Vicenta-El Salt, coordinat per Àngel Lluís Ferrando.

    El 8 de novembre, i com a celebració del 125é aniversari de la creació del Cementeri Municipal, Elisa Beneyto i Lluís Vidal organitzaran una ruta especial, amb col·laboracions literàries i musicals de diverses entitats.

  • 2013

    Comença l’any amb la petició a l’Ajuntament per tal d’iniciar els tràmits perquè el Nadal alcoià siga declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. També l’entitat s’adhereix a la declaració institucional de la Corporació Municipal en favor de la Cultura de Pau i no violència, amb motiu del 75é aniversari dels bombardejos de la ciutat, així com a la petició a l’estat italià perquè reconega la seua responsabilitat en aquests successos.

    En febrer comença una de les activitats, en col·laboració amb el Museu Arqueològic Municipal, que atés el seu èxit acabarà per consolidar-se en la nostra programació anual: el cicle de “10 excursions voltant Alcoi i el seu patrimoni històric i arqueològic”, quasi sempre guiades per especialistes del CAEHA. En aquesta primera edició, les rutes anirien a càrrec de: Ignasi Grau i Josep M. Segura, “La Serreta”; Germán Pérez i Josep M. Segura, “El Castellar”; Josep Torró i Josep M. Segura, “El castell de Barxell”; Josep M. Segura i Julio Trelis, “La Mola Alta de Serelles i el barranc del Cint”; Emili Aura i Josep M. Segura, “Els abrics de la Sarga”; Ignasi Grau i Josep M. Segura, “El Puig”; Bertila Galván i Cristo Hernández, “El Salt”; Ramón Molina i Begonya Nebot, “El patrimoni industrial del riu Molinar”; Josep Torró i Josep M. Segura, “Muralles de l’Alcoi medieval i vestigis medievals al Museu”; i Gabriel Guillem i Gilberto Olcina, “El patrimoni industrial del riu Barxell”.

    Per fi es rebrà la subvenció promesa per Conselleria, el que permetrà sanejar els comptes de l’entitat i reprendre les activitats d’estiu a Vil·la Vicenta. En concret, el 30 de maig s’inaugura la temporada amb el lliurament d’un retrat de Gil-Albert, obra de Mila Santonja, de la qual també es presenta una exposició de l’1 al 16 de juny. Del 22 de juny al 7 de juliol hi haurà una segona exposició de pintura, amb obres de José Miguel Benito Pérez, i del 13 al 28 de juliol una tercera anomenada “Art Aladroc”, amb il·lustracions dels alumnes de la Facultat de Belles Arts d’Altea.

    En juliol s’editaria també el llibret d’homenatge, que enguany seria per Els antics gremis d’Alcoi, vessant cívic i religiós, a càrrec de José M. Soriano i Josep M. Segura.

    El 20 de setembre l’entitat participa en un Acte per la Pau que se celebra al refugi de Cervantes, i a l’endemà s’organitza una visita guiada al Museu de Bombers d’Alcoi, on treballa en eixe moment la sòcia Elisa Beneyto.

  • 2012

    L’entitat passa per una situació econòmica crítica, ja que la gestió i el manteniment de Vil·la Vicenta generen moltes despeses i les subvencions compromeses per Conselleria de Cultura amb eixa finalitat no arriben, el que obliga a tindre la seu tancada i sense activitat. Per la mateixa raó, de moment també es paralitzarà la programació cultural anual del CAEHA.

    El mes de juny, Emilio Ferrándiz Navarro, últim tenidor del guió de Sant Eloi del gremi de manyans, decideix cedir-lo al CAEHA per a la seua guarda i custòdia.

    El dia 9 del mateix mes, a Cocentaina, es constitueix l’Espai Enric Valor, una iniciativa de l’Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” que vol agrupar els centres d’estudis de la província, i al que queda adscrit el CAEHA.

    Amb motiu de la inclusió del Cementeri d’Alcoi en la Ruta Europea de Cementeris, en novembre de 2012 s’organitzen les jornades: “Alcoi, la ciutat dormida”. Intervindrien la regidora de Turisme, Maria Llopis, en la presentació de la ruta; Elisa Beneyto i Lluís Vidal amb la conferència “El Cementeri d’Alcoi, reflex de la societat industrial”; i una taula rodona sobre “El Cementeri d’Alcoi com a recurs històric, cultural i turístic”, amb Santiago Varela, José Antonio Requena, Jacqueline Charron i moderada per Àngel Beneito. Les jornades es completarien amb una visita guiada al Cementeri per part d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal.

    Atesa la sequera d’activitats i la previsible renúncia a Vil·la Vicenta, es decideix organitzar allí un dinar de germanor a desembre per acomiadar-se d’un any molt difícil.

  • 2011

    Precisament, arran d’eixa efemèride el CAEHA decideix celebrar “l’Any Carlos Palacio”, amb una sèrie d’activitats, que comencen amb l’Homenatge que es fa el 5 de febrer de 2011 amb un sopar al restaurant de l’Hotel AC Ciutat d’Alcoi, en el que es va repartir el llibret Homenatge del CAEHA a Carlos Palacio (1911-1997).

    Per altra banda, de seguida són palesos els problemes de gestió de Vil·la Vicenta-El Salt, ja que al seu moment es va acordar una subvenció per part de Conselleria de Cultura que no arriba.

    En març s’organitza una visita per a socis a l’exposició “Camins d’art”, que ha estat comissariada per Josep Maria Segura i Miquel Santamaria.

    En maig es produeix el traspàs del nostre President Honorari, Adrián Miró García, qui llega a l’entitat la seua col·lecció de bibliografia alcoiana i el seu arxiu documental, els quals passaran a estar dipositats en Vil·la Vicenta.

    El 2 de juliol s’organitza en aquest espai un concert a càrrec de la Corporació Musical Primitiva, amb el títol “Música per a l’oci de la societat alcoiana”. També s’elabora un audiovisual sobre Juan Gil-Albert, per tal de poder ser projectat als visitants de la seua casa d’estiueig, que s’acompanya d’una exposició inaugural sobre fotografies seues, anomenada “Orbe de Juan Gil-Albert”. Altres exposicions per a aquest estiu seran la de Josep Durà sobre “Imatges de la Font Roja”, i la de Paco Grau sobre “Fotoperiodisme. Imatges de la Transició”, ambdues de fotografies.

    El 17 de setembre s’organitza a Vil·la Vicenta un simposi nacional sobre Carlos Palacio que comptaria amb les següents ponències: Enrique Téllez: “La dimensión política del trabajo creativo de Carlos Palacio: Segunda República, Guerra Civil, Dictadura y Exilio”; Luciano González: “Carlos Palacio en el contexto de la música española de su tiempo”; Andrés Ruiz: “Carlos Palacio en su patria chica”; Àngel Lluís Ferrando: “Carlos Palacio: el escritor de la música”; Marisa Blanes: “Las constantes estéticas de la obra pianística de Carlos Palacio” i Ricardo Senabre: “Evocación de Carlos Palacio”.

    El tema d’aquest any del cicle Coneixent la nostra història seria “25 anys de Gota Freda a Alcoi (1986-2011)”, i se celebraria a octubre. Les conferències anirien a càrrec d’Armando Alberola: “Desastres naturals en el Mediterrani espanyol: una perspectiva històrica”; Enrique Moltó: “Desastres naturals històrics en les comarques de L’Alcoià i El Comtat”; i Jorge Olcina: “La Gota Freda de setembre de 1986 a Alcoi”.

    El CAEHA passarà aquest any a formar part d’IDECOS, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Comunitat Valenciana impulsat per la Universitat de València.

  • 2010

    El 15 de gener, el nostre president honorari Adrián Miró García va ser nomenat Fill Predilecte d’Alcoi. La iniciativa va partir de la nostra associació, i van ser moltes les entitats i particulars que es van adherir a l’acte.

    Per a aquesta ocasió, i com homenatge, el CAEHA va editar un llibret que porta per títol Poemas, i és un breu recorregut per la seua obra poètica que ell mateix va seleccionar i que qualifica com “autoretrat poètic”. El llibre es va lliurar als assistents durant el dinar que s’hi va celebrar a l’Hostal Savoy.

    El 20 de gener es va rebre contestació a la reclamació presentada contra els propietaris del castell de Barxell, per l’incompliment del deure de conservar i mantenir l’esmentat BIC.

    El 3 de febrer es va presentar al Centre Cultural el nou llibre de la sèrie Homenatges, El creacionisme militant, coordinat per Emili Aura i Josep M. Segura. Amb aquest llibret es van commemorar els 125 anys del descobriment de Les Llometes i, al mateix temps, es va recordar la polèmica apareguda en la premsa d’Alcoi d’aquella època entre els partidaris del creacionisme diví i els que defenien l’evidència científica anunciada per Darwin 25 anys abans.

    El 20 de maig es va presentar al Club d’Amics de la UNESCO el llibre Àlvar Seguí, memòries d’un comunista alcoià, obra del soci del CAEHA Àngel Beneito. La presentació fou a càrrec del professor Francisco Moreno.

    L’endemà, 21 de maig, la Consellera de Cultura i Esports, Trinidad Miró, va inaugurar la rehabilitació de la casa d’estiueig de la família de Juan Gil-Albert, Vil·la Vicenta. La Consellera va signar amb el president del CAEHA un protocol de cessió de l’ús de l’edifici com a centre cultural.

    El 5 de juny, als salons del restaurant “La Ponderosa” de Benilloba, el Centre d’Estudis Contestans i el CAEHA van realitzar un dinar i un acte d’homenatge al professor Thomas Glick i a la seua esposa Betty, pintora. L’acte va ser coordinat pel nostre soci Josep Julià, qui va dirigir unes paraules d’agraïment i comiat al professor que es jubilava i tornava a la seua ciutat de Boston. El CAEHA va reconéixer la seua tasca intel·lectual i investigadora i va nomenar Thomas Glick com a soci d’honor de l’entitat. El professor Glick, especialista en els regadius valencians medievals, va lliurar al CAEHA uns llibres publicats per ell.

    A finals del mes de juliol, Antoni Miró va fer lliurament al CAEHA d’un joc de la seua col·lecció de 24 gravats dedicats a Gil-Albert, gest que l’entitat va agrair i que va decidir situar-los com a exposició permanent a Vil·la Vicenta.

    El 17 de setembre es va inaugurar oficialment aquest espai cultural amb una jornada de portes obertes, aprofitant per presentar el llibre La societat industrial valenciana, recopilació coordinada per Josep Lluís Santonja de les actes d’aquell congrés celebrat en 2007.

    El 16 d’octubre es va realitzar a Vil·la Vicenta una trobada entre professors de l’IES Andreu Sempere i un grup de professors i sindicalistes sueco-noruecs, els quals volien intercanviar informació sobre l’hospital sueco-noruec.

    L’11 de novembre s’iniciava una nova edició del cicle “Coneixent la nostra història”, amb el títol “Charles Darwin, any 201”, amb referència als anys del seu naixement. Amb la col·laboració de la CAM, es van fer tres conferències impartides per professors de la Universitat de València i de la Universitat CEU València al saló d’actes de la Cambra de Comerç: Emili Aura Tortosa, “Perfecció, progrés i diversitat als estudis de la història humana”; Juli Peretó Magraner el 18 de novembre, “Per què l’evolució és certa i per què ens ha d’importar?”; i Jesús Ignacio Catalá Gorgues, el 25 de novembre, “L’evolució a casa nostra: usos i abusos d’una teoria universal”.

    El 13 de desembre el CAEHA, per mitjà de Josep M. Segura, el seu representant en el Consell de Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, va suggerir que es realitzaren els treballs forestals necessaris per tal de no perdre la visió de l’ermita de Sant Antoni des de la nostra ciutat, un referent visual i simbòlic al llarg dels segles per als alcoians que la densitat de la vegetació ha deixat mig oculta.

    Eixe mateix dia el CAEHA va sol·licitar a l’Ajuntament que es dedicara un carrer al músic i compositor Carlos Palacio, en complir-se en 2011 el centenari del seu naixement.

  • 2009

    A finals de gener, el CAEHA va fer pública, mitjançant una nota de premsa, la seua preocupació per l’estat de deteriorament i per la ruïna que afecta el castell de Barxell.

    Abans de finalitzar el mateix mes, també vam manifestar amb una nova nota de premsa la nostra opinió contrària al trasllat a Madrid dels expedients valencians de la postguerra, conservats a les seus militars de les tres províncies.

    El 5 de març, representants del CAEHA van visitar l’Alcalde d’Alcoi i, entre altres coses, van demanar que la Corporació Municipal concedira la medalla d’Or de la Ciutat al nostre President d’Honor, Adrián Miró, pels seus mèrits com a escriptor, poeta i musicòleg, i per haver tractat en nombroses ocasions el tema d’Alcoi.

    El 10 de març, al saló de plens de l’Ajuntament, la Directora General del Llibre, Silvia Caballer, va presentar L’esborrany de la Cort del Justícia d’Alcoi, 1263-1264. El llibre, editat pel CAEHA junt amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat, és un facsímil del manuscrit, amb transcripció i notes de l’historiador Ricard Bañó.

    El CAEHA va participar el 7 de maig en una taula rodona celebrada al CIM Apolo al voltant de la pau, al complir-se 70 anys de la finalització de la Guerra Civil. L’activitat es va completar amb un concert al·lusiu amb el títol “Et in terra pax”, on es va poder escoltar l’arranjament per a banda fet per Gregorio Casasempere de l’obra de Carlos Palacio España en mi corazón.

    El 16 de juliol es va celebrar una reunió ordinària del Consell de Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, on el representant del CAEHA va ser un dels 4 vots negatius al projecte de construcció d’un hotel, tot i que es va aprovar per majoria.

    El 21 de juliol, el CAEHA va manifestar amb una nota de premsa la seua adhesió a l’homenatge als valencians deportats als camps d’extermini nazi que van proposar les Corts Valencianes. A Alcoi van ser 21 els deportats, dels quals només sobrevivia Francisco Aura.

    Durant els dies 16 al 18 d’octubre es va celebrar a Muro de l’Alcoi el Congrés “400 anys d’expulsió dels moriscos”, organitzat per l’Institut d’Història Almoroig, i que va comptar entre altres amb la col·laboració del CAEHA i del seu vicepresident Josep Lluís Santonja com a membre del comitè científic.

    A finals d’aquest mes es van iniciar els tràmits i les negociacions per a la cessió d’ús al CAEHA de la casa d’estiueig de Juan Gil-Albert (Vil·la Vicenta).

    El cicle “Coneixent la nostra història” d’aquest any va estar dedicat a “La crisi de 1909 i la Setmana Tràgica”. Va consistir en tres conferències impartides per distints professors: 12 de novembre, Ramiro Reig Armero, “Abans i després de la Setmana Tràgica. Malestar social i crisi política”; 19 de novembre, Maria Gemma Rubí Casals, “La Setmana Tràgica a Barcelona. Història d’una desafecció”; 26 de novembre, Ricard Bañó, “La crisi de 1909 a Alcoi”. El cicle es va completar el dia 21 amb la projecció de la pel·lícula d’Antoni Ribas, “La ciutat cremada”.

    El 5 de novembre, de la mà del CAEHA, es va presentar en Alcoi la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica al Centre Cultural, per part del seu vicepresident Josep Vicent López Gil.

    L’endemà, 6 de novembre, es va comunicar oficialment per part de l’Alcalde, la Regidora de Cultura i els representants del CAEHA, el nomenament d’Adrián Miró Garcia com a fill predilecte d’Alcoi.

    L’última activitat d’aquest any va ser l’enviament, el 9 de novembre, d’una petició a la Directora General del Patrimoni Cultural Valencià demanant el compliment de la Llei Valenciana del Patrimoni Cultural en relació a la conservació del castell de Barxell, declarat BIC.

  • 2008

    El dia 11 de gener del 2008, en la seu de la UNESCO, i dins de la sèrie Homenatges, el CAEHA presentà el llibret El memorial de greuges d´Alcoi a Felip V, amb estudi i introducció de Josep Lluís Santonja. S’acabà d´imprimir el 9 de gener, data en què es commemora el 300 aniversari de la capitulació d’Alcoi davant les tropes borbòniques. Això va suposar la liquidació del règim foral de la vila després de més de quatre segles de vigència.

    Aquest mateix any, en assemblea general ordinària celebrada el 18 de juny, es va renovar la Junta Directiva del CAEHA. Entre altres canvis, va ser elegit president José Maria Soriano Bellver.

    El 18 de setembre, en el saló d’actes del Centre Cultural, es va presentar el llibre de Josep Lluís Santonja La desfeta d’Alcoi, editat per l’Arxiu Municipal amb la col·laboració del CAEHA.

    El 21 d’octubre, en el mateix lloc, es presentà el llibre del professor Josep Albert Mestre, Història de l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, editat pel CAEHA. Aquest és el tercer volum que editem dins de la nova col·lecció que es va iniciar per a celebrar el 25é aniversari de la nostra institució.

    En aquest any 2008 també es van complir 200 anys de la Guerra del Francés. Per commemorar aquest esdeveniment, el CAEHA va celebrar en el saló d’actes de la Cambra de Comerç, i amb el patrocini de la CAM, un seminari sobre La Guerra del Francés, dins del cicle “Coneixent la nostra història”. Es va comptar amb quatre conferències dictades per professors de les universitats d’Alacant i València: 30 d’octubre, Emilio Soler Pascual, “Los hermanos Villanueva, dos setabenses en la crisis del Antiguo Régimen”; 13 de novembre, Manuel Ardit Lucas, “El preludi de la Guerra del Francés”; 20 de novembre, Rafael Zurita Aldeguer, “La guerra del Francés y las dos batallas de Castalla”; 27 de novembre, Emilio La Parra López, “Las Cortes de Cádiz y el primer liberalismo español”.

  • 2007

    El dimecres 14 de març del 2007, fruit de quasi dos anys de treball, va ser presentat en el saló d’actes del Centre Cultural el llibre Història d’Alcoi impulsat i escrit per membres CAEHA i finançat per l´Ajuntament i l’editorial Marfil. Amb aquest llibre, inclòs dins la programació feta pel 750é Aniversari de l’atorgament a Alcoi de la Carta Pobla, culminaven les iniciatives nascudes al voltant de dita celebració.

    Es tracta del projecte més important realitzat fins ara per aquesta entitat: una història general de la ciutat. Sobretot, es tracta d’un intent de comptar aquesta història de forma accessible, però amb rigor, presentant de forma senzilla els últims estudis dels historiadors i investigadors. La coordinació del llibre ha estat a càrrec de Josep Lluís Santonja i Josep M. Segura. El llibre, de gran format, reuneix en 600 ajustades pàgines la història d’Alcoi en textos de 49 autors, tots membres del CAEHA, i és la primera vegada que es tracta la nostra història amb caràcter interdisciplinari.

    Dins de la celebració del 25 aniversari del CAEHA, en el mateix mes de març es va organitzar un seminari sobre la Guerra de Successió a Alcoi, sota el títol de “La desfeta d’Alcoi (1707–1708)”.

    El seminari, que va tindre lloc en l’aula de cultura de la CAM, començà el dia 1 de març amb una conferència de Carmen Pérez Aparicio (Universitat de València), que va tractar sobre “La Guerra de Successió: València i el context europeu”. El dia 7, Enrique Giménez (Universitat d´Alacant) va parlar sobre “La Nova Planta i el corregiment d´Alcoi”. El dia 15, el professor Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona) dissertà sobre el desconegut tema de “L’exili austriacista”. El Seminari acabà el dia 22 de març amb una taula rodona, en la qual membres del CAEHA van parlar de “Les conseqüències de la desfeta per a la història d’Alcoi”.

    A més a més, aquest Seminari es va completar amb una excursió guiada a Almansa, el dissabte 24 de març, per a visitar l’indret de la batalla. Una vegada en Almansa, es va fer una explicació general i no sols vam recórrer els llocs que van ocupar els exèrcits, sinó que, al mateix temps, ens van explicar el desenvolupament i circumstàncies de la guerra que va resultar tan desfavorable per a les forces austriacistes i els valencians.

    Aquest any el CAEHA va publicar el segon dels seus estudis d’història local, La Germania d’Alcoi, obra de Josep Lluís Santonja.

    El 25 aniversari de la nostra institució va culminar amb l’organització i celebració, en novembre d´aquest any 2007, del Congrés “La Societat Industrial al País Valencià”.

    L’acte inaugural i presentació del Congrés va tindre lloc el dijous 8 de novembre, a les 12 h., en la seu de la Tèxtil Alcoiana. Per la vesprada, i en el saló d’actes de la CAM, el professor Ramón Tamames va fer la primera ponència del Congrés, que va tractar sobre “El desarrollo del capitalismo frente a sus enemigos: el gato de siete vidas”.

    La resta de ponències i comunicacions van tindre lloc al saló d’actes de la Cambra de Comerç, i el divendres a la nit, en l’Hotel AC Ciutat d’Alcoi, es va fer un sopar de gala al que van assistir nombrosos membres del CAEHA i on es volien celebrar més festivament els 25 anys de la nostra institució. La ponència del divendres dia 9, va córrer a càrrec d’Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que va voler respondre a la pregunta: hi ha futur per a l´arqueologia industrial? La ponència del dissabte dia 10, va ser dictada pel professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Josep Fontana, qui va parlar dels inicis de la industrialització.

    Aquestes ponències van ser acompanyades per una vintena de comunicacions, exposades per distints membres del CAEHA, que des de la seua especialitat presentaven  aportacions al tema tractat de la industrialització, fonamentalment fent referència a Alcoi.

    El Congrés va finalitzar el diumenge, dia 11 de novembre, amb una visita guiada a la ciutat, visitant espais industrial i testimonis arquitectònics.

  • 2006

    El dissabte 14 de gener del 2006, el CAEHA va homenatjar, en el transcurs d’un sopar, a Francisco Aura, únic supervivent alcoià dels camps d´extermini nazis. En aquest acte es va fer lliurament del llibre Homenatge als Alcoians deportats als camps d´extermini nazis, editat per la nostra institució. En aquest llibre es recorden els sofriments i els horrors que van patir mes d’una vintena d’alcoians en els camps d’extermini, durant la Segona Guerra Mundial, i dels quals sols en van sobreviure quatre.

    Durant l’any 2007 el CAEHA anava a celebrar els seus primers 25 anys de vida, ja que va nàixer a la tardor de l’any 1982. És per això que es van programar una sèrie d’activitats que havien de culminar en l’organització d’un Congrés sobre la societat industrial al País Valencià, a finals del 2007.

    Dins d’aquesta celebració es pretenia també encetar una nova línia de publicacions referents a la història de la nostra ciutat, elaborada pels socis del CAEHA sota el títol general “Estudis de la història d’Alcoi”.

    El primer llibre d’aquesta nova col·lecció va ser enllestit per Pedro Juan Parra, i presentat en la seu de la UNESCO el dia 19 de desembre del 2006, sota el títol El Club d´amics de la UNESCO d’Alcoi: del franquisme a la transició democràtica (1966-1979). Es tracta d’un llibre que fa una ullada a tot allò que va passar a Alcoi en eixos moments tan importants de la nostra història recent, i que han marcat no tan sols el passat del nostre poble, sinó també el seu present.

    Per altra banda, aquell mateix mes de desembre es va publicar el llibre anual de la sèrie Homenatges, aquesta vegada dirigit a El primer Ajuntament alcoià de la II República, ja que es commemorava el 75é aniversari de la proclamació de la II República Espanyola.

  • 2005

    El dia 28 de gener del 2005 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l’anunci pel qual se sotmetia a informació pública la proposta sobre el pla de reforma interior –sector 2– del Casc Antic d´Alcoi. És per això que el CAEHA, representat pel seu president, el dia 21 de febrer va entregar en el Registre de l’Ajuntament un plec que contenia cinc al·legacions al pla, i que resumidament expressaven: que s’elaborara un Pla especial de Protecció, ja que es tractava d´un BIC; que en el document que es pretenia aprovar es fera referència expressa a la realització d´estudis previs sobre el efectes de les obres en el patrimoni arqueològic; que semblava una deficiència, i per tant es demanava que es corregira, el fet de no presentar-se en la documentació un catàleg de béns i espais protegits del municipi, amb les àrees arqueològiques i paleontològiques; que s’actualitzara i ampliara el catàleg de BICs en este PRI del sector 2; i per últim, que no es modificara l´estructura urbana i arquitectònica, ni les qualitats del teixit urbà que definien el Sector 2 del Nucli Antic d’Alcoi.

    Al final del mes de febrer, es va recordar altra vegada a tots els socis del CAEHA la intenció que tenia la nostra entitat de col·laborar en el 750 aniversari de la fundació d’Alcoi -efemèrides que se celebrava al llarg del següent any 2006-, amb l’elaboració d’un llibre sobre la història de la nostra ciutat, demanant a tots la seua col·laboració en aquest treball. La confecció d’aquest llibre va ser objecte d’un contracte entre el CAEHA i l’Ajuntament, el qual es feia càrrec del finançament del projecte.

    Per altra banda, també es va decidir nomenar com a nou President Honorari de l’entitat l’investigador Adrián Miró García, a qui ja se li havia fet l’homenatge poc més d’un any enrere.

  • 2004

    El 20 de març de 2004, i amb motiu de la estada a Alcoi del Consell Valencià de Cultura, el CAEHA va dirigir a esta autoritat cultural una carta en la que, al mateix temps que manifestava el seu reconeixement a la Institució, proclamava la necessitat de esforçar-se i lluitar per mantindre i recuperar el vast patrimoni cultural, arquitectònic i patrimonial alcoià, sempre feble i en perill d’extinció.

    El CAEHA va col·laborar, junt amb la CGT, en les Jornades sobre El maquis, que van tindre lloc en juny i juliol d’eixe any. En elles van participar historiadors que havien investigat sobre aquest moviment, es van passar diversos reportatges gràfics i es va organitzar una taula rodona on participaren alguns guerrillers.

    En l’assemblea de juliol es decideix renovar la junta directiva i la presidència, que a partir d’ara recaurà en Rafael Hernández Ferris.

    El dia 27 de novembre d’eixe mateix any, i organitzades pel CAEHA, van tindre lloc en el saló d’actes de la Cambra de Comerç les VI Jornades d’Història Local, que se celebraren sota el tema “Alcoi: Societat i Cultura”. La Jornada va ser inaugurada per Vicent Josep Escartí, professor de la Universitat de València, que va fer una ponència sobre “Literatura i Societat del segle XVII: l’Alcoi del Barroc”. Després, en una sessió matinal, dedicada expressament al títol genèric de la jornada, es va presentar una visió de la correspondència de l’alcoià Gisbert Vilaplana; també és va fer una exposició dels orígens i primers anys de l’IES Pare Vitòria; es va parlar de l’escola a l’Alcoi franquista, de l’Escola d´Arts i Oficis i de l’Ateneo Alcoià; de dos arxius com són els d´Ovidi Montllor i el de “Ràdio Alcoi”, i es va donar una nova visió de la presència del poble gitano a Alcoi. En la sessió vespertina, es van considerar altres aspectes generals de la nostra història, com el topònim Alcoi, els hàbitats del neolític, les moreries, les obres públiques en el segle XVIII, els nostres límits com a municipi, i una mirada a l’associacionisme dels veïns.

    Com el dia 9 de setembre, a l’edat de 90 anys, va morir a Madrid el professor alcoià Francisco Jordá Cerdá, historiador, catedràtic d’Arqueologia i figura eminent en Prehistòria, poc temps després, el dia 18 de desembre, el CAEHA va retre un homenatge pòstum al que havia estat el seu President Honorari. Va ser en el transcurs d’un dinar, i en aquesta ocasió van participar components de la nostra institució, representants de la Universitat i Museus de la Comunitat, i membres de la família de l’homenatjat. En aquest acte es va presentar un llibret editat per nosaltres, Homenatge al professor Francisco Jordá Cerdá, prehistoriador, en el que apareix una ressenya biogràfica i bibliogràfica d´aquest destacat investigador.

  • 2003

    Al mes de setembre, el CAEHA va manifestar a l’Ajuntament la seua preocupació nascuda pel fet d’observar certa indiferència en quant al tractament del nostre patrimoni toponímic, tant a nivell oficial com a públic. Ens referíem a algunes denominacions que desvirtuaven el caràcter singular d’alguns topònims, com són les traduccions al castellà, els canvis que suplantaven el nom original, o la incorporació de noves denominacions que enteníem manifestaven una falta de sensibilitat, si més no, una agressió al nostre patrimoni col·lectiu.

    Entre octubre i novembre es van organitzar les jornades “Els testimonis de la guerra”, amb col·laboració del Casal Ovidi Montllor, el Club d’Amics de la UNESCO i el Centre Cultural d’Alcoi. Van consistir en una exposició gràfica de “Els refugis de la guerra freda”, a la Biblioteca Municipal de la Zona Nord, la presentació del llibre Estampas de luz, d’Enrique Barberà al Centre Cultural, i les conferències o xerrades “Alcoi, ciutat de rereguarda: les altres víctimes de la guerra”, a càrrec d’Àngel Beneito, i “Els testimonis escrits sobre la guerra”, a càrrec de Rafael Hernández i Miguel Pascual, celebrades al Club d’Amics de la UNESCO; més “La repressió de guerra i postguerra a la província d’Alacant” i “Memòria històrica i guerra civil. La guerra a la província d’Alacant a través dels testimonis orals”, a càrrec de Miguel Ors Montenegro i organitzades al Casal Ovidi Montllor.

    En novembre d’eixe any, i amb motiu de la pròxima commemoració l’any 2006 del 750é aniversari de la fundació d’Alcoi com a poble, s’hi va proposar editar un llibre on arreplegar les fites més importants de la nostra història.

    El 16 de desembre, i davant d’actuacions d’enderrocament d’edificis peculiars del Centre Històric d’Alcoi, el CAEHA va sol·licitar a la Unitat Tècnica de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana certa informació, com la descatalogació d’elements del Centre Històric d’Alcoi, si s’havia remés a eixa unitat tècnica el pla especial de protecció de béns culturals i, finalment, si havien estat comunicats els expedients de declaració de ruïna dels immobles enderrocats.

    El mateix mes de desembre, junt amb l’Associació Cultural Littera, el CAEHA va homenatjar el filòleg, historiador, musicòleg i poeta Adrián Miró en el seu 80é aniversari. A tal fi, s’hi va organitzar un recital de poemes de l’autor i s’hi va publicar un llibre fruit de diverses col·laboracions, que contenia una semblança del personatge, les seues dades biogràfiques i la seua bibliografia.

  • 2002

    El CAEHA junt amb l’IES Andreu Sempere organitzaren una sèrie d’activitats així com una exposició al voltant de l’Hospital Suec-Noruec, que es va instal·lar a Alcoi durant la Guerra Civil, concretament a l’edifici de l’Escola Industrial, gràcies a la solidaritat dels demòcrates escandinaus.

    L’entitat vas presentar el Mapa toponímic del terme municipal d’Alcoi, resultat de l’encàrrec que s’havia rebut temps enrere per part de l’Ajuntament.

    El 25 de setembre, el CAEHA va signar i presentar a l’Ajuntament un manifest social sobre la urgència i la necessitat d’un nou Pla General d’Ordenació Urbana d’Alcoi, inquietud que era compartida per altres entitats de la ciutat.

    Des d’aquest any, el CAEHA pertany a la Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes (XIEC), que edita una interessant revista, “Espai del Llibre”, la qual ofereix informació sobre les publicacions i activitats de nombroses entitats de L’Alcoià, El Comtat, La Safor, La Vall d’Albaida i La Costera. Una de les primeres decisions fou participar en l’edició del llibre Proposta d’un sistema d’Espais Naturals protegits a les Comarques Centrals Valencianes.

  • 2001

    Al llarg del mes de febrer, el CAEHA i el Club d’Amics de la UNESCO organitzaren una sèrie d’activitats sobre La transició democràtica a través dels seus protagonistes. Així, el dia 20 es presentà el llibre José Martínez: la epopeia de Ruedo Ibérico, seguit d’una taula rodona sobre l’exili cultural: “Ruedo Ibérico, epopeia o subversió”; el dia 23 s’organitzà el col·loqui “La Transició democràtica espanyola: una visió des de la perifèria”, impartida pels periodistes José Mª Perea i Enrique Cerdán Tato; i el dia 28 una altra taula rodona, esta vegada sobre “La Transició a Alcoi”, en la qual van participar huit protagonistes d’aquell moment, amb Pedro J. Parra de moderador.

    El 10 de novembre, al Saló d’Actes del Centre Social de la Zona Nord, es van celebrar les V Jornades d’Història Local, que el CAEHA dedicà a “L’Alcoi del segle XX”. Constaren de dues sessions: la primera pel matí, centrada en les investigacions que s’havien realitzat sobre la història recent de la ciutat ―transformacions urbanes i arquitectòniques, guerra civil, franquisme, postguerra, democràcia, partits polítics, vida quotidiana…―; i la segona de vesprada, dedicada a recerques de diverses èpoques.

  • 2000

    El CAEHA va decidir organitzar una sèrie d’activitats, entre les quals cal destacar la creació d’un fons fotogràfic local ―paisatges, carrers, esdeveniments, persones, etc.― i documental ―qualsevol que ens permetera conèixer millor la nostra història recent: carnets de socis d’entitats locals, de sindicalistes, d’afiliats a partits polítics, cartilles militars, salconduits de guerra, memòries, experiències escrites, etc.―, en principi anteriors a 1940, però admetent-ne també fins la Transició democràtica. Aquest fons procedent de particulars ha permés ampliar el patrimoni documental local i està dipositat a la Fototeca de l’Arxiu Municipal.

  • 1999

    En una assemblea celebrada en juliol, Àngel Beneito Lloris es posarà finalment al capdavant de l’entitat en aquesta nova etapa amb molts projectes en marxa.

    Aquest any, la Regidoria de Promoció Lingüística va encarregar al CAEHA la confecció d’un estudi toponímic del terme municipal d’Alcoi, amb l’objectiu de confeccionar un catàleg general de tots els topònims locals. Aquest projecte va ser realitzat per un grup interdisciplinari de filòlegs i historiadors, tots ells socis de l’entitat.

    Per altra banda, la Regidoria de Cultura va acceptar el projecte que li va presentar la nostra institució de recuperar tant el patrimoni documental com la informació oral. Per aquest motiu, es van constituir dos grups de treball: un d’ells va confeccionar l’inventari de la documentació escrita sobre la fàbrica de Matarredona, mentre que l’altre va entrevistar tant persones significatives de la ciutat per les seues activitats professionals i polítiques, com d’altres anònimes, tot constituint un material que degudament complimentat i autoritzat constitueix la base de l’arxiu sonor de la ciutat que custòdia l’Arxiu Municipal.

    Durant els mesos de novembre i desembre, al saló d’actes de la CAM, i amb la intenció d’analitzar la nova Llei de Patrimoni Cultural Valencià i debatre la seua repercussió en la conservació del nostre patrimoni local, s’hi van organitzar unes jornades sobre Alcoi, Ciutat i Patrimoni. En elles es van tractar aspectes sobre el patrimoni arqueològic, documental i arquitectònic del nostre municipi, on van participar professionals i tècnics de les diferents matèries de debat. En aquell moment s’estava confeccionant el Pla General Municipal d’Ordenació Urbana, i es volia que s’hi donaren respostes i solucions a una sèrie d’aspectes que eren bàsics, com la degradació ambiental i patrimonial d’alguns sectors de la ciutat, en especial el Centre Històric, la pèrdua d’immobles singulars o l’escàs interès que hi havia en invertir en la seua remodelació.

    El CAEHA, a fi de poder gestionar amb eficàcia el patrimoni cultural d’Alcoi, va proposar la conveniència de crear un Departament Municipal de Patrimoni, amb responsabilitat sobre el planejament urbanístic, la restauració i rehabilitació dels béns immobles locals. A més a més, en totes les sessions s’hi va posar de manifest la urgent necessitat de preservar, recuperar i difondre els trets d’identitat que integren i composen el nostre patrimoni cultural, així com la necessitat d’afavorir la difusió i l’estima d’aquest ampli llegat històric, arqueològic, arquitectònic, artístic i arxivístic. Les actes d’aquestes jornades serien editades al número 9 de la revista Recerques del Museu d’Alcoi.

  • 1998

    Tot i no concretar-se el projecte d’una nova junta que hauria encapçalat Manuel Cerdà Pérez, i encetar-se un breu període d’interinitat sense presidència, des d’aquest any, el CAEHA va reprendre amb energies renovades les tasques pròpies de la seua finalitat principal: l’estudi i difusió de la història local i la conservació del patrimoni històric, tot desenvolupant una programació estable d’activitats anuals que arriba fins els nostres dies.

    Durant el mes de març s’hi van organitzar cinc sessions teoricopràctiques d’iniciació a la fotografia; i els dies 12 i 13 de juny, un curs de tècniques d’utilització i aplicació als estudis locals de les fonts orals, per a tots aquells que volgueren iniciar-se en les tècniques de l’entrevista.

    Els dies 8, 9 i 10 de maig d’aquell mateix any, juntament amb el Seminari d’Estudis sobre la Ciència de la Universitat de València i l’Associació Cultural Alcoià-Comtat, el CAEHA coorganitzà les III Jornades de Salut i Malaltia als Municipis Valencians, les quals es van celebrar als locals de l’Apolo. El tema de recerca –amb 23 comunicacions i al voltant de 70 assistents entre arxivers, metges i historiadors– va ser l’estudi sobre el sistema de beneficència i sanitat que havien engegat alguns municipis valencians durant el període 1813-1942.

    En juliol, el CAEHA també va col·laborar en la celebració del 125é aniversari de la I Internacional i la insurrecció del Petroli, que organitzava el Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi. La nostra institució va assumir una sèrie d’activitats com el muntatge d’una exposició en la qual s’hi reflectia el context general del país i la cronologia dels fets, així com la situació social, laboral, demogràfica, higiènica i d’habitabilitat de la ciutat. L’exposició comptava amb mostres de la documentació arxivística que va generar la causa judicial incoada contra els avalotats, una selecció de panells de l’exposició “Anarquismo en la provincia de Alicante” i un catàleg explicatiu, cedits per l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert. A més a més, en col·laboració amb altres entitats culturals i sindicats, es va editar el llibre Dos escrits sobre els fets d’Alcoi de 1873, que arreplegava el testimoni manuscrit d’un observador anònim i el facsímil del llibre Observaciones sobre los últimos sucesos de Alcoy (Apuntes para la historia), que Sevila Linares, coreligionari d’Albors, va editar al poc de l’esmentat avalot.

  • 1997

    Després de cinc anys sense convocar cap assemblea de socis, es fa palesa la necessitat de rellançar l’entitat amb la incorporació de nous membres i la renovació de la junta directiva. Entre altres aspectes tractats, es va oferir la integració a un grup d’estudiants universitaris d’Història, que atesa la inactivitat del CAEHA s’havien plantejat la creació d’una nova entitat.

  • 1994

    Circumstàncies personals d’alguns dels seus membres van generar una crisi d’inactivitat al CAEHA com a associació, tot i que van continuar els treballs d’investigació dels seus components bé a nivell individual, bé en col·laboració amb entitats com l’Ajuntament.

    Precisament, amb ocasió del 150é aniversari de la concessió a Alcoi del títol de Ciutat, es va impulsar una interessant col·lecció de publicacions, entre les que hi destaca la tasca de Francesc X. Blay i Josep M. Segura com a coordinadors d’una útil Guia Bibliogràfica de l’Alcoià-Comtat, fruit del treball de diversos anys, en la qual s’hi podia obtenir qualsevol tipus d’informació d’aquest àmbit geogràfic, a més d’una relació d’arxius i jaciments arqueològics.

  • 1990

    Eixes jornades van ser l’origen de la creació, a finals d’abril, de l’Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial (AVAI), a l’acte de constitució de la qual en la Universitat de València hi va assistir el CAEHA. També derivada de les seues conclusions va estar l’organització, per part de les dues entitats, del I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, celebrat a Alcoi del 9 a l’11 de novembre de 1990, que fou també un èxit de participació, i del que posteriorment s’editarien les actes.

    L’impuls del congrés també va afavorir la incorporació de nous membres al CAEHA, que en aquell any comptava ja amb 58 associats.

  • 1989

    Aquestes Jornades sobre Teoria i Mètodes d’Arqueologia Industrial es van celebrar al Centre Cultural els dies 18 i 19 de febrer de 1989, les quals van suposar un gran èxit al comptar amb un total de 243 inscrits.

    S’hi van debatre qüestions al voltant dels orígens, objectius, mètodes i tècniques de treball de l’Arqueologia Industrial, catalogació del patrimoni industrial, etc., que constitueixen un volum –a mena d’actes– de les esmentades Jornades. El patrocini d’aquest cicle va ser a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, i l’assessorament científic al del Departament d’Humanitats Contemporànies de la Universitat d’Alacant.

  • 1988

    Un grup de membres del CAEHA s’ocupa de la catalogació i l’estudi del variadíssim patrimoni industrial d’Alcoi, perquè l’alarmant estat del mateix planteja urgents actuacions envers la documentació de les restes i estructures fins aquell moment conservades. D’aquests treballs es deriva la conveniència de celebrar unes jornades sobre Arqueologia Industrial.

  • 1987

    Entre els mesos de gener i febrer de 1987, es van presentar les IV Jornades d’Història alcoiana al Centre Cultural, en aquesta ocasió sota el títol “150 anys de premsa a Alcoi”. La mostra arreplegava la totalitat de publicacions periòdiques que a Alcoi s’havien editat els darrers 150 anys, cronològicament ordenades i amb la reproducció de gran quantitat de capçaleres de revistes i diaris, tant al catàleg com a l’exposició. Aquestes Jornades van comptar amb la participació dels conferenciants Ricard Blasco, “La premsa al País Valencià”, i José Miguel Santacreu, “La premsa alcoiana al llarg de la història”, a més d’una taula rodona que va reunir els mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

    A finals d’any es decidia renovar la junta directiva, i passava a ocupar-se de la presidència Josep Torró Abad.

  • 1986

    Al si del CAEHA comença a haver-hi preocupació pels enderrocs i les actuacions urbanístiques al centre urbà d’Alcoi, que s’estan desenvolupant des de la Generalitat i l’Ajuntament. Es decideix mamprendre diferents actuacions, com redactar escrits de protesta per a conscienciar l’opinió pública, i elaborar un projecte per col·laborar amb l’Ajuntament en la documentació de les àrees afectades pel Pla de Rehabilitació d’Habitatges del Casc Antic.

  • 1985

    En la primavera d’aquest any, el CAEHA va col·laborar en les tasques d’organització del Congrés d’Estudis de l’Alcoià-Comtat, tot aportant les exposicions “Torres i Castells de l’Alcoià-Comtat” i “L’Eneolític a les comarques de l’Alcoià-Comtat”, que s’hi van presentar a diferents municipis d’aquestes comarques, amb la participació dels nostres socis com a conferenciants i la reedició dels catàlegs d’ambdues exposicions.

    També es va col·laborar en els treballs de neteja i planimetria al jaciment ibèric de La Serreta, sota la direcció d’Enric Llobregat.

  • 1984

    Durant els mesos de maig i juny, es van celebrar al Centre Cultural les II Jornades d’Història Alcoiana, en aquesta ocasió dedicades a “L’època medieval en Alcoi i el seu entorn”. Els diferents actes es van estructurar en una exposició sobre castellologia medieval d’aquestes comarques i un cicle de tres conferències, les quals van estar impartides per Ricard Bañó Armiñana, “Fundació d’Alcoi”; Mikel de Epalza, “L’Alcoià a l’època àrab”; i per Josep M. Segura i Josep Torró, “Els castells de l’Alcoià-Comtat”. Aquest darrer tema fou l’objecte de l’exposició, amb nombrosos plànols de castells i talaies, fotografies, referències documentals, etc., que recull el catàleg que el Centre Cultural va editar i que permet conèixer el patrimoni castellològic del nostre indret més proper.

    Per tal de commemorar el centenari del descobriment i excavació de la cova prehistòrica de Les Llometes (Alcoi), el CAEHA va preparar també en aquest mateix any les III Jornades d’Història Alcoiana, dedicades a l’Eneolític, tot desenvolupant-se diferents actes al Centre Cultural durant els mesos de novembre i desembre.

    Així, el 30 de novembre es va presentar l’edició del llibre Alcoy. Prehistoria y Arqueología. Cien años de investigación, que estava en fase d’impressió, i que recollia diferents aspectes sobre la Prehistòria i Antiguitat, així com la història de la investigació arqueològica a Alcoi, redactats per un selecte equip d’especialistes. A continuació, s’hi va inaugurar l’exposició sobre “L’Eneolític a les comarques de l’Alcoià-Comtat”, amb diversos materials prehistòrics d’aquest moment, i que va ser recollida en un catàleg elaborat per Julio Trelis Martí i Joan M. Vicens Petit i editat pel Centre Cultural.

    Cal fer menció de l’homenatge que l’Ajuntament i el CAEHA li van retre eixe mateix dia al prehistoriador alcoià Francisco Jordá Cerdá, amb la celebració d’un sopar a l’hotel Reconquista, en el transcurs del qual va ser nomenat President Honorari del CAEHA.

    Aquesta personalitat va presidir els dies 1 i 2 de desembre les sessions del “Coloquio sobre el Eneolítico en el País Valenciano”, que igualment es va celebrar al nostre Centre Cultural, i que va comptar amb la participació de 204 inscrits i 18 ponències o comunicacions presentades que, uns mesos més tard, es van publicar al volum El Eneolítico en el País Valenciano, editat per l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert.

     

     

  • 1983

    L’oficialitat arribaria el 4 de març de 1983, amb la inscripció pel Govern Civil d’Alacant al Registre d’Associacions amb el número 1.491, el que permetria el començament de la col·laboració amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi. El primer president de l’entitat seria el mateix que ho havia estat de la comissió gestora: Ricard Bañó Armiñana.

    Com a conseqüència d’aquesta relació, el CAEHA va organitzar, el mes de novembre de 1983, les I Jornades d’Història Alcoiana, sota el títol “Industrialització i Moviment Obrer a Alcoi”, que van incloure una exposició gràfica de documents relatius al procés industrial i a les manifestacions de tota mena de la classe obrera, custodiats a l’Arxiu Municipal de la nostra ciutat, a més d’un cicle de conferències impartides per Vicent Conejero, “La transición del modo de producción gremial al modo de producción industrial en Alcoy y su incidencia social”; Rafael Hernández Ferris, “El sistema mutualista obrero en Alcoy”; Manuel Cerdà Pérez, “Conflictes socials en la industrialització alcoiana”; i Ismael Vallés, “Els il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi. Valls d’Alcoi i Vall d’Albaida”. També es va projectar la pel·lícula La ciutat cremada, d’Antoni Ribas.

  • 1982

    El 30 d’octubre de 1982 naix a Alcoi l’associació cultural anomenada “Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics” (CAEHA), constituïda inicialment per una comissió gestora de set membres que s’encarregaria de l’elaboració del estatuts i d’iniciar les gestions per tal d’aconseguir el reconeixement oficial, tots ells joves estudiants d’Història: Joan Emili Aura Tortosa, Ricard J. Bañó Armiñana, Emili Cortell Pérez, Josep Mª Segura Martí, Josep Torró Abad, Julio Trelis Martí i Joan Manuel Vicens Petit.

    Els seus objectius són la investigació científica de temes històrics i arqueològics d’àmbit alcoià i comarcal, així com la seua difusió i la salvaguarda del nostre patrimoni històric i cultural.

L’any comença amb el tradicional sopar anual de socis, que se celebra al restaurant Tir i Plat el 18 de gener. En l’assemblea del 12 de febrer, després de manifestar Pedro J. Parra la seua voluntat de no seguir amb la presidència de l’entitat, és elegida Elisa Beneyto Gómez per al càrrec, amb continuïtat de la mateixa Junta.

El 16 de febrer, des del CAEHA promovíem un dinar sorpresa d’homenatge a Josep Maria Segura amb motiu de la seua jubilació, al que també foren convidats diferents col·lectius amb els quals tenia relació. Amb eixa jornada festiva reconeixíem la tasca d’una persona que tant ha fet per l’entitat i per la història d’Alcoi en general.

El 8 de març fórem convidats a participar en la viquimarató “Editadona”, que pretén donar més visibilitat a les dones en la Viquipèdia. La nostra presidenta hi va participar i va redactar la veu de Teresa Mora Ferrándiz, la popular “Teresa la loca”.

Però si un fet anava a marcar aquell any, fou el de la pandèmia del Coronavirus i la declaració de l’estat d’alarma. El 13 de març anunciàvem la suspensió d’activitats, entre elles el calendari d’excursions, del qual sols vam poder fer la de febrer, dedicada als “Espais de la Guerra Civil” per Àngel Beneito i Paco Blay. Tampoc podríem celebrar les jornades Coneixent la nostra història, que volíem dedicar als 400 anys dels terratrèmols d’Alcoi.

Per a continuar divulgant la història local i el nostre patrimoni des de casa, a partir d’abril promoguérem el cicle “El CAEHA recomana…”, on qualsevol soci podia proposar un producte cultural local que estiguera disponible digitalment, o que poguérem penjar al nostre web. Foren 25 recomanacions ben acollides pels associats, que a més tingueren una difusió més general gràcies a la col·laboració del diari digital Les Muntanyes.

Quan va finalitzar el confinament domiciliari, vam arribar a plantejar, exclusivament per als socis, una excursió al jaciment arqueològic del Castellar, el 13 de juliol, i una visita guiada a una exposició sobre els 40 anys de Foradia a la Fundació Mutua Levante, però les restriccions d’aforament desaconsellaren reprendre el cicle d’excursions o plantejar el cicle de conferències.

A setembre, tot i no celebrar-se la Fira Modernista, vam participar en una mena de Setmana Virtual Modernista, en col·laboració amb l’Associació Cultural Alcoy Modernista, l’Associació Cultural Samarita i el Grup de Danses Sant Jordi, mitjançant una sèrie de programes que serien emesos online. La nostra participació fou la d’una xerrada de Sergio Pastor sobre el sorteig de quintes per a la guerra del Marroc, junt a l’Associació Cultural Samarita; una altra d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal, junt amb el Grup de Danses Sant Jordi, per a parlar de les visites al cementeri i els balls de vetlatori; i una gala especial amb diverses actuacions i entrevistes, i amb la participació en una taula rodona de l’Alcalde d’Alcoi, Antonio Francés, i la Regidora de Turisme, Lorena Zamorano, junt a representants de les entitats participants.

La Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, a la que pertanyem, incloïa al número 2 de la revista Bastida un article dedicat al CAEHA, i també inaugurava l’exposició itinerant “Patrimoni contra les cordes”, en la que col·laboràvem amb un panell on denunciàvem l’estat dels habitatges obrers i el castell de Barxell.

El 24 de novembre el CAEHA es va afegir a l’homenatge que diverses entitats i particulars li van retre a Vicente Segura, últim testimoni viu, amb 103 anys, del procés de col·lectivització de 1936-1939.

En desembre, a iniciativa del CAEHA mitjançant el Consell Municipal de Cultura, es va restaurar la imatge de Sant Antoni Abat que dona nom al Cementeri Municipal d’Alcoi, la qual figurava originalment damunt d’una font a l’accés del recinte. En esta ocasió va quedar ubicada en un lateral de la porta principal.

Aquest any tan atípic es tancava, el 19 de desembre, amb la publicació per part de El Nostre dels fascicles corresponents al segon col·leccionable sobre les rutes que féiem mensualment junt amb el Museu Arqueològic, que s’anomenaria Alcoi, pas a pas pels voltants.

El 19 de gener vam completar l’homenatge pòstum a Paco Aura en el nostre sopar de socis, que es va celebrar en la Gruta del Círculo Industrial.

A partir de febrer s’organitzà un nou cicle de “10 excursions voltant Alcoi”, amb les següents novetats: Jorge Doménech, “Urbanisme i habitatge obrer: les cases de dos claus”; Gabino Ponce, “Plans urbanístics de hui per a l’Alcoi del demà”; Álvaro Verdú, “Alcoi en fotos: passat i present”; i Ramón Molina, “Les xemeneies industrials d’Alcoi”.

El 10 de març vam plantejar una nova visita cultural i gastronòmica per als associats, concretament al jaciment de l’Alcúdia d’Elx, el Museu Escolar de Pusol i la pròpia ciutat.

Amb la mateixa línia de mantenir el contacte entre els socis, el 8 de setembre vam fer un esmorzar a Vil·la Vicenta, on també es van poder arreplegar les publicacions més recents de l’entitat.

La participació en la Fira Modernista de setembre fou de nou important, perquè donàrem contingut al personatge central de Donya Amàlia, amb una exposició i catàleg a càrrec d’Àngel Beneito, Francesc-X. Blay i Alfonso Jordà. També organitzàrem la conferència “Sistemes educatius alternatius a la Restauració”, a càrrec de Jordi Ortiz i Sergio Pastor, assessoràrem històricament en la manifestació obrera per a la protesta contra els reclutaments de quintes de la guerra del Marroc, i preparàrem una ruta tematitzada pel Cementeri d’Alcoi, centrada en la zona de panteons, a càrrec d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal.

Eixe mateix mes signàvem un conveni amb el Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant, per tal de poder utilitzar les seues instal·lacions o plantejar activitats conjuntes.

Les jornades Coneixent la nostra història d’aquest any, celebrades en octubre, anirien dedicades a la “Història del poder municipal a la ciutat d’Alcoi”, amb motiu del 40é aniversari de les eleccions. Junt a l’exposició al Centre Cultural “40 anys de les eleccions municipals”, proporcionada per la Universitat d’Alacant, es van plantejar les xerrades de José M. Perea: “40 anys d’ajuntament democràtic a Alcoi”; Josep Lluís Santonja: “El govern municipal (de l’època foral a la implantació del sistema borbònic)”; Rafael Hernández: “El poder municipal d’Alcoi, de la Constitució de Cadis a la Guerra Civil”; i Pedro J. Parra: “El poder municipal en el franquisme i la transició democràtica”.

El 16 de novembre, en el saló d’actes de la Cambra de Comerç, Pedro J. Parra oferia la conferència: “El Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi, 50 anys d’Història (1968-2018)”.

El dia 27 del mateix mes, es presentava la col·lecció de fascicles Alcoi, pas a pas per la ciutat, editada per El Nostre, a partir de les 10 excursions voltant Alcoi i les col·laboracions de diversos socis, amb la coordinació de Josep Maria Segura.

Tancàvem les activitats de l’any amb una nova visita cultural i gastronòmica per als associats, en aquest cas a Novelda i el seu ric patrimoni modernista, el 30 de novembre.

Les noves rutes que es van incorporar enguany al cicle de “10 excursions voltant Alcoi” foren: Elisa Beneyto, Pedro J. Parra i Lluís Vidal, “L’art urbà d’Alcoi”; Gabriel Guillem, “Escenaris de la crònica negra d’Alcoi (1900-1936)”; i a la del Cementeri d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal es va afegir Carles M. Mansanet per a parlar de la botànica funerària.

En febrer, des del CAEHA ens adheríem a l’atorgament de la Medalla d’Or de la ciutat al Círculo Industrial, i al mes següent, també ho férem a la petició de l’Associació de Sant Jordi per tal que la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi fora declarada com a Bé d’Interés Cultural Immaterial. En la redacció de l’expedient hi va tindre molta responsabilitat el nostre soci Josep M. Segura.

El 6 de març se celebrava la conferència “Els primers pobladors medievals d’ Alcoi”, a càrrec de Ricard Bañó Armiñana, dins del Congrés de la frontera meridional valenciana amb el Tractat d’Almisra, que havia estat ajornada.

Al mes d’abril, el dia 15 vam organitzar una nova visita cultural i gastronòmica, en aquest cas al poble d’origen del nostre president, Biar, que també es va completar amb la visita al castell d’Almisra, al Camp de Mirra. I amb el mateix objectiu de confraternitzar entre els socis, el 6 de maig fèiem una jornada de convivència a Vil·la Vicenta, amb un esmorzar.

Precisament, aquest any decidíem renunciar definitivament al conveni amb Conselleria de Cultura com a gestors de Vil·la Vicenta-El Salt, ateses les elevades despeses que comportava i la manca de les subvencions acordades. A partir d’ara serà l’Ajuntament d’Alcoi qui es faça càrrec de l’immoble, tot i que, a falta de tindre una seu pròpia, de moment continuàvem mantenint allí la biblioteca i arxiu que ens va llegar Adrián Miró.

El dia 3 de maig, quedava constituït el Consell Municipal de Cultura d’Alcoi, en el que el CAEHA tindria representants en la Comissió de Patrimoni Material i Immaterial.

El cicle d’enguany Coneixent la nostra història, celebrat en eixe mes de maig al Círculo Industrial, anava dedicat a “El pintor Antonio Gisbert i la seua època”. Les conferències anirien a càrrec de Luis Alberto Pérez, “Antonio Gisbert, biografía artística”, i Alicia V. Mira, “Antonio Gisbert i la seua època”. Es completaria amb la col·laboració de l’Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” i el programa “Descobreix una obra d’art”, on José Luis Antequera Lucas comentaria, el 27 de juny, el “Retrato de S.A.R. Dª María Luisa, duquesa de Montpensier”.

Encara al mes de maig, concretament, el dia 23, atesa la convocatòria de l’Ajuntament, elaboràrem una “Proposta participativa del Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) per a la rehabilitació del conjunt fabril del Molinar”, que posteriorment seria tinguda en consideració. Bàsicament, es definien unes línies d’actuació arqueològica, arquitectònica i museològica, a més d’avançar propostes per a la seua difusió posterior.

A setembre tindríem una nova participació destacada en la Fira Modernista. Per una banda, Elisa Beneyto i Lluís Vidal es van encarregar del personatge central, l’escultor Lorenzo Ridaura, amb l’exposició “La bellesa esculpida. Lorenzo Ridaura”, la presentació del llibre Vida y obra del escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez (1871-1963), i una ruta tematitzada pel Cementeri d’Alcoi, centrada en les obres de l’artista. A més a més, Àngel Beneito va oferir la conferència “Condicions de vida del proletariat a l’Alcoi modernista”, i també assessoràrem en la manifestació obrera per a la reivindicació de la jornada de 8 hores.

Al mes de novembre, amb motiu del 40é aniversari de la Constitució espanyola de 1978, organitzàrem les jornades “Constitucionalisme: passat, present i futur”. Les conferències anirien a càrrec d’Emilio La Parra, “El constitucionalisme espanyol del segle XIX”; Rafael Hernández, “La Constitució de 1931”, i Pedro J. Parra, “La Constitució de 1978”. El cicle finalitzaria amb la taula rodona “Present i futur de la Constitució de 1978”, amb Patricia Blanquer, Joan Baldoví i Maria Dolores Alba.

Aquell mateix mes rebíem la visita de la Societat Catalana de Geografía, els dies 17 i 18. Per acollir-los, proposàrem la conferència “Rasgos geográficos de las comarcas de L´Alcoia-Comtat”, per part d’Enrique Moltó, i una visita a la ciutat a càrrec d’Àngel Beneito i Paco Blay.

El 14 de desembre, Rafael Hernández presentava l’adaptació de la seua tesi doctoral, La ciutat d’Alcoi durant la Segona República, editada per Tívoli i amb col·laboració del CAEHA.

Per a finalitzar l’any estava previst retre-li un homenatge institucional a Paco Aura en el seu centenari, però malauradament va faltar el 27 de novembre, així que el reconeixement fou pòstum, un mes després, a l’Ajuntament d’Alcoi, on s’inauguraria una exposició i es presentaria la reedició en castellà del llibre Francisco Aura Boronat: resistencia y dignidad frente a la desmemoria, escrit per Àngel Beneito, Paco Blay i Natxo Lara.

De nou començàvem l’any, el 14 de gener, amb el sopar anual de socis en el restaurant El Salt, de l’Hotel AC. En el 80é aniversari del seu traspàs, aprofitàrem per editar, junt a La Unión Alcoyana, el llibret Reconeixement del CAEHA a Domingo Espinós Vilaplana (1864-1936), que incloïa també el facsímil Diabetes sacarina.

A partir de febrer, tornaríem a participar en el cicle de “10 excursions voltant Alcoi”, que s’havia consolidat amb molt d’èxit entre el públic. Les noves propostes eren: Jorge Doménech, “Urbanisme i habitatge obrer a Alcoi”; Ricard Pla i Mari Llanos Iborra, “Cent vint anys de Bombers a Alcoi (1862-1982)”; Lluís Serra, “Els arbres urbans d’Alcoi”; Quico Carbonell, “Alcoi, plató de cinema (1923-2014)”; i Ramón Molina, Pedro J. Parra i Josep M. Segura, “Les fonts urbanes d’Alcoi”.

El 21 de març va ser presentat a l’església de Santa Maria el llibre Entre l’obligació i la devoció. Història de la construcció de la nova església parroquial d’Alcoi (1697-1812), de José María Soriano Bellver, amb participació del CAEHA i edició per part de El Nostre.

Al mes d’abril, la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià es va reorganitzar i refundar, i el CAEHA va celebrar una assemblea on va decidir incorporar-se com a centre associat.

Aquest any es tornaria a organitzar una visita cultural i gastronòmica per a associats, concretament a la Vall dels Alforins, el 21 de maig, on coneguérem el jaciment de la Bastida de les Alcusses i les bodegues del Celler del Roure.

Les jornades Coneixent la nostra història anirien dedicades a “L’exili alcoià”, i se celebrarien en setembre. Les conferències serien a càrrec de Rafael Hernández i Antonio Castelló, “Fi de la guerra i exili alcoià al nord d’Àfrica”; Francesc-X. Blay i Àngel Beneito, “Els exiliats alcoians a Europa”; i Àngel Beneito, Jordi Ortiz i Josep Lluís Santonja, “L’exili polític i cultural alcoià”.

Aquell mateix mes se celebrava la primera edició de la Setmana i Fira Modernista d’Alcoi, i des del CAEHA hi vam voler col·laborar amb una taula rodona: “Vicente Pascual i el Modernisme a Alcoi”, a càrrec de Crispina Ruiz, Juan José Moya, Jorge Doménech i Jacqueline Charron, moderada per Pedro J. Parra, i en la que es recuperaria l’exposició de l’any anterior sobre l’arquitecte. També Pedro J. Parra va fer la conferència “La vida alcoiana en l’època del Modernisme”, i Elisa Beneyto i Lluís Vidal oferiren una ruta tematitzada pel Cementeri d’Alcoi.

En novembre vam participar al Congrés: “La primera frontera meridional Valenciana de 1244 a partir del tractat d’Almisrà”, organitzat en diverses poblacions junt a l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola, la Universitat d’Alacant i la Càtedra d’Art Antoni Miró. En concret, foren les de Ricard Bañó, “Els primers pobladors medievals d’Alcoi”, i Josep Lluís Santonja: “La família D’Escals, alcaids del castell d’Almisrà”, tot i que la de Bañó es va ajornar per indisposició seua.

Com a culminació de l’homenatge a Juan Botella Asensi i als alcoians exiliats, Rafael Hernández i Jordi Ortiz farien una introducció crítica al llibre El caso de España, obra inconclusa del propi Juan Botella, que es repartiria el 16 de desembre al sopar de socis al restaurant Lolo.

Com a part encara de la celebració del 150é aniversari de Vicent Pascual, i tot aprofitant les aportacions de les conferències, en gener Juan José Moya i Crispina Ruiz presenten una exposició monogràfica al Centre Cultural, “Vicent Pascual Pastor, arquitecte”, que es veuria acompanyada per una unitat didàctica, amb quadern de l’alumnat i del professor, elaborada per Elisa Beneyto i Lluís Vidal.

En febrer se celebra Assemblea de socis, i José M. Soriano deixa el seu càrrec de president, que passa a ocupar Pedro Juan Parra Verdú, amb continuïtat de la major part de la junta anterior més la incorporació d’alguns associats. Entre les primeres iniciatives de la nova junta estarà renovar la pàgina web i crear una pàgina de Facebook, per tal de guanyar difusió, així com promoure la captació de nous socis.

Es tornaria a col·laborar amb el Museu Arqueològic en el cicle “10 excursions voltant Alcoi”, que incorporaria les següents: Josep Lluís Santonja i Josep M. Segura, “El Camí del Peix, acompanyament de la Marxa Romana”; Gabriel Guillem i Juan Francisco Picó, “Els ponts d’Alcoi”; Jorge Doménech, “L’arquitectura modernista d’Alcoi”; Enrique Moltó, “Paisatge agrari de Barxell: el mas del Pi Vell”; José M. Soriano, “Les esglésies d’Alcoi”; Juan M. Dávila, “Evolució urbana d’Alcoi”; i Elisa Beneyto i Lluís Vidal, “El Cementeri Municipal d’Alcoi: la ciutat dormida”:

Pel que fa a les jornades Coneixent la nostra història, anirien dedicades a “L’aigua d’Alcoi, font de vida”, i es farien al mes de setembre. Les conferències anirien a càrrec d’Enric Moltó: “La climatologia de l’aigua a Alcoi: recursos hídrics, riuades i sequeres”; Ciro Vidal: “Les regles de l’home front a les lleis de la natura en el conjunt industrial del Molinar a Alcoi”; Ágata Marquiegui: “El patrimonio hidráulico en la provincia de Alicante: el caso de Alcoi”; Àngel Beneito: “Aigua i salubritat a Alcoi”; i Begonya Nebot: “El Molinar, font de vida”.

En novembre comença una iniciativa que tindria continuïtat: l’organització d’una visita cultural i gastronòmica, per als socis i acompanyants, a alguna ciutat propera. En aquesta ocasió s’aniria a Cartagena, on es coneixerien diferents aspectes del seu ric patrimoni històric.

Per a les jornades dels Instituts d’Estudis IDECOS celebrades a la Universitat de València el 25 de novembre, com què enguany el tema seria la memòria històrica, hi participarien Àngel Beneito i Francesc-X. Blay.

El 19 de desembre, a Benilloba, el CAEHA va participar en l’homenatge al nostre soci Josep Julià i Serra, recentment desaparegut, i que va servir per a descobrir una placa a casa seua que anunciava la “Col·lecció de màquines tèxtils Josep Julià Serra-Maria Català Monllor”. L’homenatge va tindre dues parts, una en la casa i una altra a l’Auditori Municipal, on Francesc-X. Blay li va dedicar unes paraules en nom de l’entitat.

Aquest any s’organitza de nou el cicle de “10 excursions voltant Alcoi”, amb aquestes noves propostes: Josep M. Segura, “Escuts heràldics i ceràmiques devocionals als carrers d’Alcoi”; Gabriel Guillem, “El patrimoni industrial urbà d’Alcoi”; Jordi Borrell i Gabriel Sanchis, “La Colònia Agrícola dels Plans”; Ricard Bañó, “Escenaris urbans de la història d’Alcoi”; i Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja, “Els altres cementeris d’Alcoi”.

Com a homenatge, i tot aprofitant la petició del Nadal alcoià com a Patrimoni Cultural Immaterial, s’editaria una conferència d’Àngel Lluís Ferrando sobre La Música de Nadal a Alcoi, que seria presentat en març.

Amb motiu del 150é aniversari de l’arquitecte, les jornades Coneixent la nostra història anirien dedicades a “Vicent Pascual Pastor, l’esplendor de l’arquitectura”, i se celebrarien en maig. Es comptaria amb les conferències de Jacqueline Charron, “Vicent Pascual: trajectòria vital i professional”; Juan José Moya i Crispina Ruiz, “Vicent Pascual i l’arquitectura social”; i Jorge Doménech i Rafael Silvestre, “Vicent Pascual i la seua arquitectura modernista”. El cicle es completaria amb un sopar-homenatge a Vicent Pascual, que es faria al restaurant El Salt de l’Hotel AC Ciutat d’Alcoi.

Al mateix mes de maig es va presentar, amb patrocini del CAEHA, el llibre Alcoi, les fotos de la guerra (1936-1939), elaborat per Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja, que va anar acompanyat d’una exposició al Centre Cultural.

De nou tornarà a organitzar-se el cicle de “10 excursions voltant Alcoi”, de febrer a novembre, amb algunes de l’edició anterior més aquestes noves incorporacions: Jordi Acosta i Josep M. Segura, “Les caves de neu del Carrascal de la Font Roja”; Gabriel Guillem, “El patrimoni industrial del naixement del riu d’Alcoi”; i Àngel Beneito i Francesc-X. Blay, “Vestigis urbans de la Guerra Civil a Alcoi”.

Com a celebració dels 75 anys de la finalització de la Guerra Civil, el cicle Coneixent la nostra història de maig es dedica a aquesta efemèride, amb les següents conferències: Francesc-X. Blay: “Guerra i revolució a Alcoi (1936-1939)”; Àngel Beneito: “Els bombardejos a Alcoi”; Josep Lluís Santonja i Àngel Beneito: “Imatges i fotografies de la Guerra a Alcoi”. El cicle es completaria amb una visita guiada als vestigis urbans de la Guerra Civil a Alcoi, a càrrec d’Àngel Beneito i Francesc-X. Blay. L’entitat també s’adhereix a l’homenatge previst a Evaristo Botella Asensi.

De nou, al no tindre previsió de cap subvenció per part de Conselleria, es paralitza l’activitat estiuenca a Vil·la Vicenta.

L’11 de setembre es presenta al Club d’Amics de la UNESCO el llibre que recull les ponències del Simposi nacional sobre el compositor alcoià Carlos Palacio, que vam celebrar en Vil·la Vicenta-El Salt, coordinat per Àngel Lluís Ferrando.

El 8 de novembre, i com a celebració del 125é aniversari de la creació del Cementeri Municipal, Elisa Beneyto i Lluís Vidal organitzaran una ruta especial, amb col·laboracions literàries i musicals de diverses entitats.

Comença l’any amb la petició a l’Ajuntament per tal d’iniciar els tràmits perquè el Nadal alcoià siga declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. També l’entitat s’adhereix a la declaració institucional de la Corporació Municipal en favor de la Cultura de Pau i no violència, amb motiu del 75é aniversari dels bombardejos de la ciutat, així com a la petició a l’estat italià perquè reconega la seua responsabilitat en aquests successos.

En febrer comença una de les activitats, en col·laboració amb el Museu Arqueològic Municipal, que atés el seu èxit acabarà per consolidar-se en la nostra programació anual: el cicle de “10 excursions voltant Alcoi i el seu patrimoni històric i arqueològic”, quasi sempre guiades per especialistes del CAEHA. En aquesta primera edició, les rutes anirien a càrrec de: Ignasi Grau i Josep M. Segura, “La Serreta”; Germán Pérez i Josep M. Segura, “El Castellar”; Josep Torró i Josep M. Segura, “El castell de Barxell”; Josep M. Segura i Julio Trelis, “La Mola Alta de Serelles i el barranc del Cint”; Emili Aura i Josep M. Segura, “Els abrics de la Sarga”; Ignasi Grau i Josep M. Segura, “El Puig”; Bertila Galván i Cristo Hernández, “El Salt”; Ramón Molina i Begonya Nebot, “El patrimoni industrial del riu Molinar”; Josep Torró i Josep M. Segura, “Muralles de l’Alcoi medieval i vestigis medievals al Museu”; i Gabriel Guillem i Gilberto Olcina, “El patrimoni industrial del riu Barxell”.

Per fi es rebrà la subvenció promesa per Conselleria, el que permetrà sanejar els comptes de l’entitat i reprendre les activitats d’estiu a Vil·la Vicenta. En concret, el 30 de maig s’inaugura la temporada amb el lliurament d’un retrat de Gil-Albert, obra de Mila Santonja, de la qual també es presenta una exposició de l’1 al 16 de juny. Del 22 de juny al 7 de juliol hi haurà una segona exposició de pintura, amb obres de José Miguel Benito Pérez, i del 13 al 28 de juliol una tercera anomenada “Art Aladroc”, amb il·lustracions dels alumnes de la Facultat de Belles Arts d’Altea.

En juliol s’editaria també el llibret d’homenatge, que enguany seria per Els antics gremis d’Alcoi, vessant cívic i religiós, a càrrec de José M. Soriano i Josep M. Segura.

El 20 de setembre l’entitat participa en un Acte per la Pau que se celebra al refugi de Cervantes, i a l’endemà s’organitza una visita guiada al Museu de Bombers d’Alcoi, on treballa en eixe moment la sòcia Elisa Beneyto.

L’entitat passa per una situació econòmica crítica, ja que la gestió i el manteniment de Vil·la Vicenta generen moltes despeses i les subvencions compromeses per Conselleria de Cultura amb eixa finalitat no arriben, el que obliga a tindre la seu tancada i sense activitat. Per la mateixa raó, de moment també es paralitzarà la programació cultural anual del CAEHA.

El mes de juny, Emilio Ferrándiz Navarro, últim tenidor del guió de Sant Eloi del gremi de manyans, decideix cedir-lo al CAEHA per a la seua guarda i custòdia.

El dia 9 del mateix mes, a Cocentaina, es constitueix l’Espai Enric Valor, una iniciativa de l’Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” que vol agrupar els centres d’estudis de la província, i al que queda adscrit el CAEHA.

Amb motiu de la inclusió del Cementeri d’Alcoi en la Ruta Europea de Cementeris, en novembre de 2012 s’organitzen les jornades: “Alcoi, la ciutat dormida”. Intervindrien la regidora de Turisme, Maria Llopis, en la presentació de la ruta; Elisa Beneyto i Lluís Vidal amb la conferència “El Cementeri d’Alcoi, reflex de la societat industrial”; i una taula rodona sobre “El Cementeri d’Alcoi com a recurs històric, cultural i turístic”, amb Santiago Varela, José Antonio Requena, Jacqueline Charron i moderada per Àngel Beneito. Les jornades es completarien amb una visita guiada al Cementeri per part d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal.

Atesa la sequera d’activitats i la previsible renúncia a Vil·la Vicenta, es decideix organitzar allí un dinar de germanor a desembre per acomiadar-se d’un any molt difícil.

Precisament, arran d’eixa efemèride el CAEHA decideix celebrar “l’Any Carlos Palacio”, amb una sèrie d’activitats, que comencen amb l’Homenatge que es fa el 5 de febrer de 2011 amb un sopar al restaurant de l’Hotel AC Ciutat d’Alcoi, en el que es va repartir el llibret Homenatge del CAEHA a Carlos Palacio (1911-1997).

Per altra banda, de seguida són palesos els problemes de gestió de Vil·la Vicenta-El Salt, ja que al seu moment es va acordar una subvenció per part de Conselleria de Cultura que no arriba.

En març s’organitza una visita per a socis a l’exposició “Camins d’art”, que ha estat comissariada per Josep Maria Segura i Miquel Santamaria.

En maig es produeix el traspàs del nostre President Honorari, Adrián Miró García, qui llega a l’entitat la seua col·lecció de bibliografia alcoiana i el seu arxiu documental, els quals passaran a estar dipositats en Vil·la Vicenta.

El 2 de juliol s’organitza en aquest espai un concert a càrrec de la Corporació Musical Primitiva, amb el títol “Música per a l’oci de la societat alcoiana”. També s’elabora un audiovisual sobre Juan Gil-Albert, per tal de poder ser projectat als visitants de la seua casa d’estiueig, que s’acompanya d’una exposició inaugural sobre fotografies seues, anomenada “Orbe de Juan Gil-Albert”. Altres exposicions per a aquest estiu seran la de Josep Durà sobre “Imatges de la Font Roja”, i la de Paco Grau sobre “Fotoperiodisme. Imatges de la Transició”, ambdues de fotografies.

El 17 de setembre s’organitza a Vil·la Vicenta un simposi nacional sobre Carlos Palacio que comptaria amb les següents ponències: Enrique Téllez: “La dimensión política del trabajo creativo de Carlos Palacio: Segunda República, Guerra Civil, Dictadura y Exilio”; Luciano González: “Carlos Palacio en el contexto de la música española de su tiempo”; Andrés Ruiz: “Carlos Palacio en su patria chica”; Àngel Lluís Ferrando: “Carlos Palacio: el escritor de la música”; Marisa Blanes: “Las constantes estéticas de la obra pianística de Carlos Palacio” i Ricardo Senabre: “Evocación de Carlos Palacio”.

El tema d’aquest any del cicle Coneixent la nostra història seria “25 anys de Gota Freda a Alcoi (1986-2011)”, i se celebraria a octubre. Les conferències anirien a càrrec d’Armando Alberola: “Desastres naturals en el Mediterrani espanyol: una perspectiva històrica”; Enrique Moltó: “Desastres naturals històrics en les comarques de L’Alcoià i El Comtat”; i Jorge Olcina: “La Gota Freda de setembre de 1986 a Alcoi”.

El CAEHA passarà aquest any a formar part d’IDECOS, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Comunitat Valenciana impulsat per la Universitat de València.

El 15 de gener, el nostre president honorari Adrián Miró García va ser nomenat Fill Predilecte d’Alcoi. La iniciativa va partir de la nostra associació, i van ser moltes les entitats i particulars que es van adherir a l’acte.

Per a aquesta ocasió, i com homenatge, el CAEHA va editar un llibret que porta per títol Poemas, i és un breu recorregut per la seua obra poètica que ell mateix va seleccionar i que qualifica com “autoretrat poètic”. El llibre es va lliurar als assistents durant el dinar que s’hi va celebrar a l’Hostal Savoy.

El 20 de gener es va rebre contestació a la reclamació presentada contra els propietaris del castell de Barxell, per l’incompliment del deure de conservar i mantenir l’esmentat BIC.

El 3 de febrer es va presentar al Centre Cultural el nou llibre de la sèrie Homenatges, El creacionisme militant, coordinat per Emili Aura i Josep M. Segura. Amb aquest llibret es van commemorar els 125 anys del descobriment de Les Llometes i, al mateix temps, es va recordar la polèmica apareguda en la premsa d’Alcoi d’aquella època entre els partidaris del creacionisme diví i els que defenien l’evidència científica anunciada per Darwin 25 anys abans.

El 20 de maig es va presentar al Club d’Amics de la UNESCO el llibre Àlvar Seguí, memòries d’un comunista alcoià, obra del soci del CAEHA Àngel Beneito. La presentació fou a càrrec del professor Francisco Moreno.

L’endemà, 21 de maig, la Consellera de Cultura i Esports, Trinidad Miró, va inaugurar la rehabilitació de la casa d’estiueig de la família de Juan Gil-Albert, Vil·la Vicenta. La Consellera va signar amb el president del CAEHA un protocol de cessió de l’ús de l’edifici com a centre cultural.

El 5 de juny, als salons del restaurant “La Ponderosa” de Benilloba, el Centre d’Estudis Contestans i el CAEHA van realitzar un dinar i un acte d’homenatge al professor Thomas Glick i a la seua esposa Betty, pintora. L’acte va ser coordinat pel nostre soci Josep Julià, qui va dirigir unes paraules d’agraïment i comiat al professor que es jubilava i tornava a la seua ciutat de Boston. El CAEHA va reconéixer la seua tasca intel·lectual i investigadora i va nomenar Thomas Glick com a soci d’honor de l’entitat. El professor Glick, especialista en els regadius valencians medievals, va lliurar al CAEHA uns llibres publicats per ell.

A finals del mes de juliol, Antoni Miró va fer lliurament al CAEHA d’un joc de la seua col·lecció de 24 gravats dedicats a Gil-Albert, gest que l’entitat va agrair i que va decidir situar-los com a exposició permanent a Vil·la Vicenta.

El 17 de setembre es va inaugurar oficialment aquest espai cultural amb una jornada de portes obertes, aprofitant per presentar el llibre La societat industrial valenciana, recopilació coordinada per Josep Lluís Santonja de les actes d’aquell congrés celebrat en 2007.

El 16 d’octubre es va realitzar a Vil·la Vicenta una trobada entre professors de l’IES Andreu Sempere i un grup de professors i sindicalistes sueco-noruecs, els quals volien intercanviar informació sobre l’hospital sueco-noruec.

L’11 de novembre s’iniciava una nova edició del cicle “Coneixent la nostra història”, amb el títol “Charles Darwin, any 201”, amb referència als anys del seu naixement. Amb la col·laboració de la CAM, es van fer tres conferències impartides per professors de la Universitat de València i de la Universitat CEU València al saló d’actes de la Cambra de Comerç: Emili Aura Tortosa, “Perfecció, progrés i diversitat als estudis de la història humana”; Juli Peretó Magraner el 18 de novembre, “Per què l’evolució és certa i per què ens ha d’importar?”; i Jesús Ignacio Catalá Gorgues, el 25 de novembre, “L’evolució a casa nostra: usos i abusos d’una teoria universal”.

El 13 de desembre el CAEHA, per mitjà de Josep M. Segura, el seu representant en el Consell de Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, va suggerir que es realitzaren els treballs forestals necessaris per tal de no perdre la visió de l’ermita de Sant Antoni des de la nostra ciutat, un referent visual i simbòlic al llarg dels segles per als alcoians que la densitat de la vegetació ha deixat mig oculta.

Eixe mateix dia el CAEHA va sol·licitar a l’Ajuntament que es dedicara un carrer al músic i compositor Carlos Palacio, en complir-se en 2011 el centenari del seu naixement.

A finals de gener, el CAEHA va fer pública, mitjançant una nota de premsa, la seua preocupació per l’estat de deteriorament i per la ruïna que afecta el castell de Barxell.

Abans de finalitzar el mateix mes, també vam manifestar amb una nova nota de premsa la nostra opinió contrària al trasllat a Madrid dels expedients valencians de la postguerra, conservats a les seus militars de les tres províncies.

El 5 de març, representants del CAEHA van visitar l’Alcalde d’Alcoi i, entre altres coses, van demanar que la Corporació Municipal concedira la medalla d’Or de la Ciutat al nostre President d’Honor, Adrián Miró, pels seus mèrits com a escriptor, poeta i musicòleg, i per haver tractat en nombroses ocasions el tema d’Alcoi.

El 10 de març, al saló de plens de l’Ajuntament, la Directora General del Llibre, Silvia Caballer, va presentar L’esborrany de la Cort del Justícia d’Alcoi, 1263-1264. El llibre, editat pel CAEHA junt amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat, és un facsímil del manuscrit, amb transcripció i notes de l’historiador Ricard Bañó.

El CAEHA va participar el 7 de maig en una taula rodona celebrada al CIM Apolo al voltant de la pau, al complir-se 70 anys de la finalització de la Guerra Civil. L’activitat es va completar amb un concert al·lusiu amb el títol “Et in terra pax”, on es va poder escoltar l’arranjament per a banda fet per Gregorio Casasempere de l’obra de Carlos Palacio España en mi corazón.

El 16 de juliol es va celebrar una reunió ordinària del Consell de Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, on el representant del CAEHA va ser un dels 4 vots negatius al projecte de construcció d’un hotel, tot i que es va aprovar per majoria.

El 21 de juliol, el CAEHA va manifestar amb una nota de premsa la seua adhesió a l’homenatge als valencians deportats als camps d’extermini nazi que van proposar les Corts Valencianes. A Alcoi van ser 21 els deportats, dels quals només sobrevivia Francisco Aura.

Durant els dies 16 al 18 d’octubre es va celebrar a Muro de l’Alcoi el Congrés “400 anys d’expulsió dels moriscos”, organitzat per l’Institut d’Història Almoroig, i que va comptar entre altres amb la col·laboració del CAEHA i del seu vicepresident Josep Lluís Santonja com a membre del comitè científic.

A finals d’aquest mes es van iniciar els tràmits i les negociacions per a la cessió d’ús al CAEHA de la casa d’estiueig de Juan Gil-Albert (Vil·la Vicenta).

El cicle “Coneixent la nostra història” d’aquest any va estar dedicat a “La crisi de 1909 i la Setmana Tràgica”. Va consistir en tres conferències impartides per distints professors: 12 de novembre, Ramiro Reig Armero, “Abans i després de la Setmana Tràgica. Malestar social i crisi política”; 19 de novembre, Maria Gemma Rubí Casals, “La Setmana Tràgica a Barcelona. Història d’una desafecció”; 26 de novembre, Ricard Bañó, “La crisi de 1909 a Alcoi”. El cicle es va completar el dia 21 amb la projecció de la pel·lícula d’Antoni Ribas, “La ciutat cremada”.

El 5 de novembre, de la mà del CAEHA, es va presentar en Alcoi la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica al Centre Cultural, per part del seu vicepresident Josep Vicent López Gil.

L’endemà, 6 de novembre, es va comunicar oficialment per part de l’Alcalde, la Regidora de Cultura i els representants del CAEHA, el nomenament d’Adrián Miró Garcia com a fill predilecte d’Alcoi.

L’última activitat d’aquest any va ser l’enviament, el 9 de novembre, d’una petició a la Directora General del Patrimoni Cultural Valencià demanant el compliment de la Llei Valenciana del Patrimoni Cultural en relació a la conservació del castell de Barxell, declarat BIC.

El dia 11 de gener del 2008, en la seu de la UNESCO, i dins de la sèrie Homenatges, el CAEHA presentà el llibret El memorial de greuges d´Alcoi a Felip V, amb estudi i introducció de Josep Lluís Santonja. S’acabà d´imprimir el 9 de gener, data en què es commemora el 300 aniversari de la capitulació d’Alcoi davant les tropes borbòniques. Això va suposar la liquidació del règim foral de la vila després de més de quatre segles de vigència.

Aquest mateix any, en assemblea general ordinària celebrada el 18 de juny, es va renovar la Junta Directiva del CAEHA. Entre altres canvis, va ser elegit president José Maria Soriano Bellver.

El 18 de setembre, en el saló d’actes del Centre Cultural, es va presentar el llibre de Josep Lluís Santonja La desfeta d’Alcoi, editat per l’Arxiu Municipal amb la col·laboració del CAEHA.

El 21 d’octubre, en el mateix lloc, es presentà el llibre del professor Josep Albert Mestre, Història de l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, editat pel CAEHA. Aquest és el tercer volum que editem dins de la nova col·lecció que es va iniciar per a celebrar el 25é aniversari de la nostra institució.

En aquest any 2008 també es van complir 200 anys de la Guerra del Francés. Per commemorar aquest esdeveniment, el CAEHA va celebrar en el saló d’actes de la Cambra de Comerç, i amb el patrocini de la CAM, un seminari sobre La Guerra del Francés, dins del cicle “Coneixent la nostra història”. Es va comptar amb quatre conferències dictades per professors de les universitats d’Alacant i València: 30 d’octubre, Emilio Soler Pascual, “Los hermanos Villanueva, dos setabenses en la crisis del Antiguo Régimen”; 13 de novembre, Manuel Ardit Lucas, “El preludi de la Guerra del Francés”; 20 de novembre, Rafael Zurita Aldeguer, “La guerra del Francés y las dos batallas de Castalla”; 27 de novembre, Emilio La Parra López, “Las Cortes de Cádiz y el primer liberalismo español”.

El dimecres 14 de març del 2007, fruit de quasi dos anys de treball, va ser presentat en el saló d’actes del Centre Cultural el llibre Història d’Alcoi impulsat i escrit per membres CAEHA i finançat per l´Ajuntament i l’editorial Marfil. Amb aquest llibre, inclòs dins la programació feta pel 750é Aniversari de l’atorgament a Alcoi de la Carta Pobla, culminaven les iniciatives nascudes al voltant de dita celebració.

Es tracta del projecte més important realitzat fins ara per aquesta entitat: una història general de la ciutat. Sobretot, es tracta d’un intent de comptar aquesta història de forma accessible, però amb rigor, presentant de forma senzilla els últims estudis dels historiadors i investigadors. La coordinació del llibre ha estat a càrrec de Josep Lluís Santonja i Josep M. Segura. El llibre, de gran format, reuneix en 600 ajustades pàgines la història d’Alcoi en textos de 49 autors, tots membres del CAEHA, i és la primera vegada que es tracta la nostra història amb caràcter interdisciplinari.

Dins de la celebració del 25 aniversari del CAEHA, en el mateix mes de març es va organitzar un seminari sobre la Guerra de Successió a Alcoi, sota el títol de “La desfeta d’Alcoi (1707–1708)”.

El seminari, que va tindre lloc en l’aula de cultura de la CAM, començà el dia 1 de març amb una conferència de Carmen Pérez Aparicio (Universitat de València), que va tractar sobre “La Guerra de Successió: València i el context europeu”. El dia 7, Enrique Giménez (Universitat d´Alacant) va parlar sobre “La Nova Planta i el corregiment d´Alcoi”. El dia 15, el professor Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona) dissertà sobre el desconegut tema de “L’exili austriacista”. El Seminari acabà el dia 22 de març amb una taula rodona, en la qual membres del CAEHA van parlar de “Les conseqüències de la desfeta per a la història d’Alcoi”.

A més a més, aquest Seminari es va completar amb una excursió guiada a Almansa, el dissabte 24 de març, per a visitar l’indret de la batalla. Una vegada en Almansa, es va fer una explicació general i no sols vam recórrer els llocs que van ocupar els exèrcits, sinó que, al mateix temps, ens van explicar el desenvolupament i circumstàncies de la guerra que va resultar tan desfavorable per a les forces austriacistes i els valencians.

Aquest any el CAEHA va publicar el segon dels seus estudis d’història local, La Germania d’Alcoi, obra de Josep Lluís Santonja.

El 25 aniversari de la nostra institució va culminar amb l’organització i celebració, en novembre d´aquest any 2007, del Congrés “La Societat Industrial al País Valencià”.

L’acte inaugural i presentació del Congrés va tindre lloc el dijous 8 de novembre, a les 12 h., en la seu de la Tèxtil Alcoiana. Per la vesprada, i en el saló d’actes de la CAM, el professor Ramón Tamames va fer la primera ponència del Congrés, que va tractar sobre “El desarrollo del capitalismo frente a sus enemigos: el gato de siete vidas”.

La resta de ponències i comunicacions van tindre lloc al saló d’actes de la Cambra de Comerç, i el divendres a la nit, en l’Hotel AC Ciutat d’Alcoi, es va fer un sopar de gala al que van assistir nombrosos membres del CAEHA i on es volien celebrar més festivament els 25 anys de la nostra institució. La ponència del divendres dia 9, va córrer a càrrec d’Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que va voler respondre a la pregunta: hi ha futur per a l´arqueologia industrial? La ponència del dissabte dia 10, va ser dictada pel professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Josep Fontana, qui va parlar dels inicis de la industrialització.

Aquestes ponències van ser acompanyades per una vintena de comunicacions, exposades per distints membres del CAEHA, que des de la seua especialitat presentaven  aportacions al tema tractat de la industrialització, fonamentalment fent referència a Alcoi.

El Congrés va finalitzar el diumenge, dia 11 de novembre, amb una visita guiada a la ciutat, visitant espais industrial i testimonis arquitectònics.

El dissabte 14 de gener del 2006, el CAEHA va homenatjar, en el transcurs d’un sopar, a Francisco Aura, únic supervivent alcoià dels camps d´extermini nazis. En aquest acte es va fer lliurament del llibre Homenatge als Alcoians deportats als camps d´extermini nazis, editat per la nostra institució. En aquest llibre es recorden els sofriments i els horrors que van patir mes d’una vintena d’alcoians en els camps d’extermini, durant la Segona Guerra Mundial, i dels quals sols en van sobreviure quatre.

Durant l’any 2007 el CAEHA anava a celebrar els seus primers 25 anys de vida, ja que va nàixer a la tardor de l’any 1982. És per això que es van programar una sèrie d’activitats que havien de culminar en l’organització d’un Congrés sobre la societat industrial al País Valencià, a finals del 2007.

Dins d’aquesta celebració es pretenia també encetar una nova línia de publicacions referents a la història de la nostra ciutat, elaborada pels socis del CAEHA sota el títol general “Estudis de la història d’Alcoi”.

El primer llibre d’aquesta nova col·lecció va ser enllestit per Pedro Juan Parra, i presentat en la seu de la UNESCO el dia 19 de desembre del 2006, sota el títol El Club d´amics de la UNESCO d’Alcoi: del franquisme a la transició democràtica (1966-1979). Es tracta d’un llibre que fa una ullada a tot allò que va passar a Alcoi en eixos moments tan importants de la nostra història recent, i que han marcat no tan sols el passat del nostre poble, sinó també el seu present.

Per altra banda, aquell mateix mes de desembre es va publicar el llibre anual de la sèrie Homenatges, aquesta vegada dirigit a El primer Ajuntament alcoià de la II República, ja que es commemorava el 75é aniversari de la proclamació de la II República Espanyola.

El dia 28 de gener del 2005 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l’anunci pel qual se sotmetia a informació pública la proposta sobre el pla de reforma interior –sector 2– del Casc Antic d´Alcoi. És per això que el CAEHA, representat pel seu president, el dia 21 de febrer va entregar en el Registre de l’Ajuntament un plec que contenia cinc al·legacions al pla, i que resumidament expressaven: que s’elaborara un Pla especial de Protecció, ja que es tractava d´un BIC; que en el document que es pretenia aprovar es fera referència expressa a la realització d´estudis previs sobre el efectes de les obres en el patrimoni arqueològic; que semblava una deficiència, i per tant es demanava que es corregira, el fet de no presentar-se en la documentació un catàleg de béns i espais protegits del municipi, amb les àrees arqueològiques i paleontològiques; que s’actualitzara i ampliara el catàleg de BICs en este PRI del sector 2; i per últim, que no es modificara l´estructura urbana i arquitectònica, ni les qualitats del teixit urbà que definien el Sector 2 del Nucli Antic d’Alcoi.

Al final del mes de febrer, es va recordar altra vegada a tots els socis del CAEHA la intenció que tenia la nostra entitat de col·laborar en el 750 aniversari de la fundació d’Alcoi -efemèrides que se celebrava al llarg del següent any 2006-, amb l’elaboració d’un llibre sobre la història de la nostra ciutat, demanant a tots la seua col·laboració en aquest treball. La confecció d’aquest llibre va ser objecte d’un contracte entre el CAEHA i l’Ajuntament, el qual es feia càrrec del finançament del projecte.

Per altra banda, també es va decidir nomenar com a nou President Honorari de l’entitat l’investigador Adrián Miró García, a qui ja se li havia fet l’homenatge poc més d’un any enrere.

El 20 de març de 2004, i amb motiu de la estada a Alcoi del Consell Valencià de Cultura, el CAEHA va dirigir a esta autoritat cultural una carta en la que, al mateix temps que manifestava el seu reconeixement a la Institució, proclamava la necessitat de esforçar-se i lluitar per mantindre i recuperar el vast patrimoni cultural, arquitectònic i patrimonial alcoià, sempre feble i en perill d’extinció.

El CAEHA va col·laborar, junt amb la CGT, en les Jornades sobre El maquis, que van tindre lloc en juny i juliol d’eixe any. En elles van participar historiadors que havien investigat sobre aquest moviment, es van passar diversos reportatges gràfics i es va organitzar una taula rodona on participaren alguns guerrillers.

En l’assemblea de juliol es decideix renovar la junta directiva i la presidència, que a partir d’ara recaurà en Rafael Hernández Ferris.

El dia 27 de novembre d’eixe mateix any, i organitzades pel CAEHA, van tindre lloc en el saló d’actes de la Cambra de Comerç les VI Jornades d’Història Local, que se celebraren sota el tema “Alcoi: Societat i Cultura”. La Jornada va ser inaugurada per Vicent Josep Escartí, professor de la Universitat de València, que va fer una ponència sobre “Literatura i Societat del segle XVII: l’Alcoi del Barroc”. Després, en una sessió matinal, dedicada expressament al títol genèric de la jornada, es va presentar una visió de la correspondència de l’alcoià Gisbert Vilaplana; també és va fer una exposició dels orígens i primers anys de l’IES Pare Vitòria; es va parlar de l’escola a l’Alcoi franquista, de l’Escola d´Arts i Oficis i de l’Ateneo Alcoià; de dos arxius com són els d´Ovidi Montllor i el de “Ràdio Alcoi”, i es va donar una nova visió de la presència del poble gitano a Alcoi. En la sessió vespertina, es van considerar altres aspectes generals de la nostra història, com el topònim Alcoi, els hàbitats del neolític, les moreries, les obres públiques en el segle XVIII, els nostres límits com a municipi, i una mirada a l’associacionisme dels veïns.

Com el dia 9 de setembre, a l’edat de 90 anys, va morir a Madrid el professor alcoià Francisco Jordá Cerdá, historiador, catedràtic d’Arqueologia i figura eminent en Prehistòria, poc temps després, el dia 18 de desembre, el CAEHA va retre un homenatge pòstum al que havia estat el seu President Honorari. Va ser en el transcurs d’un dinar, i en aquesta ocasió van participar components de la nostra institució, representants de la Universitat i Museus de la Comunitat, i membres de la família de l’homenatjat. En aquest acte es va presentar un llibret editat per nosaltres, Homenatge al professor Francisco Jordá Cerdá, prehistoriador, en el que apareix una ressenya biogràfica i bibliogràfica d´aquest destacat investigador.

Al mes de setembre, el CAEHA va manifestar a l’Ajuntament la seua preocupació nascuda pel fet d’observar certa indiferència en quant al tractament del nostre patrimoni toponímic, tant a nivell oficial com a públic. Ens referíem a algunes denominacions que desvirtuaven el caràcter singular d’alguns topònims, com són les traduccions al castellà, els canvis que suplantaven el nom original, o la incorporació de noves denominacions que enteníem manifestaven una falta de sensibilitat, si més no, una agressió al nostre patrimoni col·lectiu.

Entre octubre i novembre es van organitzar les jornades “Els testimonis de la guerra”, amb col·laboració del Casal Ovidi Montllor, el Club d’Amics de la UNESCO i el Centre Cultural d’Alcoi. Van consistir en una exposició gràfica de “Els refugis de la guerra freda”, a la Biblioteca Municipal de la Zona Nord, la presentació del llibre Estampas de luz, d’Enrique Barberà al Centre Cultural, i les conferències o xerrades “Alcoi, ciutat de rereguarda: les altres víctimes de la guerra”, a càrrec d’Àngel Beneito, i “Els testimonis escrits sobre la guerra”, a càrrec de Rafael Hernández i Miguel Pascual, celebrades al Club d’Amics de la UNESCO; més “La repressió de guerra i postguerra a la província d’Alacant” i “Memòria històrica i guerra civil. La guerra a la província d’Alacant a través dels testimonis orals”, a càrrec de Miguel Ors Montenegro i organitzades al Casal Ovidi Montllor.

En novembre d’eixe any, i amb motiu de la pròxima commemoració l’any 2006 del 750é aniversari de la fundació d’Alcoi com a poble, s’hi va proposar editar un llibre on arreplegar les fites més importants de la nostra història.

El 16 de desembre, i davant d’actuacions d’enderrocament d’edificis peculiars del Centre Històric d’Alcoi, el CAEHA va sol·licitar a la Unitat Tècnica de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana certa informació, com la descatalogació d’elements del Centre Històric d’Alcoi, si s’havia remés a eixa unitat tècnica el pla especial de protecció de béns culturals i, finalment, si havien estat comunicats els expedients de declaració de ruïna dels immobles enderrocats.

El mateix mes de desembre, junt amb l’Associació Cultural Littera, el CAEHA va homenatjar el filòleg, historiador, musicòleg i poeta Adrián Miró en el seu 80é aniversari. A tal fi, s’hi va organitzar un recital de poemes de l’autor i s’hi va publicar un llibre fruit de diverses col·laboracions, que contenia una semblança del personatge, les seues dades biogràfiques i la seua bibliografia.

El CAEHA junt amb l’IES Andreu Sempere organitzaren una sèrie d’activitats així com una exposició al voltant de l’Hospital Suec-Noruec, que es va instal·lar a Alcoi durant la Guerra Civil, concretament a l’edifici de l’Escola Industrial, gràcies a la solidaritat dels demòcrates escandinaus.

L’entitat vas presentar el Mapa toponímic del terme municipal d’Alcoi, resultat de l’encàrrec que s’havia rebut temps enrere per part de l’Ajuntament.

El 25 de setembre, el CAEHA va signar i presentar a l’Ajuntament un manifest social sobre la urgència i la necessitat d’un nou Pla General d’Ordenació Urbana d’Alcoi, inquietud que era compartida per altres entitats de la ciutat.

Des d’aquest any, el CAEHA pertany a la Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes (XIEC), que edita una interessant revista, “Espai del Llibre”, la qual ofereix informació sobre les publicacions i activitats de nombroses entitats de L’Alcoià, El Comtat, La Safor, La Vall d’Albaida i La Costera. Una de les primeres decisions fou participar en l’edició del llibre Proposta d’un sistema d’Espais Naturals protegits a les Comarques Centrals Valencianes.

Al llarg del mes de febrer, el CAEHA i el Club d’Amics de la UNESCO organitzaren una sèrie d’activitats sobre La transició democràtica a través dels seus protagonistes. Així, el dia 20 es presentà el llibre José Martínez: la epopeia de Ruedo Ibérico, seguit d’una taula rodona sobre l’exili cultural: “Ruedo Ibérico, epopeia o subversió”; el dia 23 s’organitzà el col·loqui “La Transició democràtica espanyola: una visió des de la perifèria”, impartida pels periodistes José Mª Perea i Enrique Cerdán Tato; i el dia 28 una altra taula rodona, esta vegada sobre “La Transició a Alcoi”, en la qual van participar huit protagonistes d’aquell moment, amb Pedro J. Parra de moderador.

El 10 de novembre, al Saló d’Actes del Centre Social de la Zona Nord, es van celebrar les V Jornades d’Història Local, que el CAEHA dedicà a “L’Alcoi del segle XX”. Constaren de dues sessions: la primera pel matí, centrada en les investigacions que s’havien realitzat sobre la història recent de la ciutat ―transformacions urbanes i arquitectòniques, guerra civil, franquisme, postguerra, democràcia, partits polítics, vida quotidiana…―; i la segona de vesprada, dedicada a recerques de diverses èpoques.

El CAEHA va decidir organitzar una sèrie d’activitats, entre les quals cal destacar la creació d’un fons fotogràfic local ―paisatges, carrers, esdeveniments, persones, etc.― i documental ―qualsevol que ens permetera conèixer millor la nostra història recent: carnets de socis d’entitats locals, de sindicalistes, d’afiliats a partits polítics, cartilles militars, salconduits de guerra, memòries, experiències escrites, etc.―, en principi anteriors a 1940, però admetent-ne també fins la Transició democràtica. Aquest fons procedent de particulars ha permés ampliar el patrimoni documental local i està dipositat a la Fototeca de l’Arxiu Municipal.

En una assemblea celebrada en juliol, Àngel Beneito Lloris es posarà finalment al capdavant de l’entitat en aquesta nova etapa amb molts projectes en marxa.

Aquest any, la Regidoria de Promoció Lingüística va encarregar al CAEHA la confecció d’un estudi toponímic del terme municipal d’Alcoi, amb l’objectiu de confeccionar un catàleg general de tots els topònims locals. Aquest projecte va ser realitzat per un grup interdisciplinari de filòlegs i historiadors, tots ells socis de l’entitat.

Per altra banda, la Regidoria de Cultura va acceptar el projecte que li va presentar la nostra institució de recuperar tant el patrimoni documental com la informació oral. Per aquest motiu, es van constituir dos grups de treball: un d’ells va confeccionar l’inventari de la documentació escrita sobre la fàbrica de Matarredona, mentre que l’altre va entrevistar tant persones significatives de la ciutat per les seues activitats professionals i polítiques, com d’altres anònimes, tot constituint un material que degudament complimentat i autoritzat constitueix la base de l’arxiu sonor de la ciutat que custòdia l’Arxiu Municipal.

Durant els mesos de novembre i desembre, al saló d’actes de la CAM, i amb la intenció d’analitzar la nova Llei de Patrimoni Cultural Valencià i debatre la seua repercussió en la conservació del nostre patrimoni local, s’hi van organitzar unes jornades sobre Alcoi, Ciutat i Patrimoni. En elles es van tractar aspectes sobre el patrimoni arqueològic, documental i arquitectònic del nostre municipi, on van participar professionals i tècnics de les diferents matèries de debat. En aquell moment s’estava confeccionant el Pla General Municipal d’Ordenació Urbana, i es volia que s’hi donaren respostes i solucions a una sèrie d’aspectes que eren bàsics, com la degradació ambiental i patrimonial d’alguns sectors de la ciutat, en especial el Centre Històric, la pèrdua d’immobles singulars o l’escàs interès que hi havia en invertir en la seua remodelació.

El CAEHA, a fi de poder gestionar amb eficàcia el patrimoni cultural d’Alcoi, va proposar la conveniència de crear un Departament Municipal de Patrimoni, amb responsabilitat sobre el planejament urbanístic, la restauració i rehabilitació dels béns immobles locals. A més a més, en totes les sessions s’hi va posar de manifest la urgent necessitat de preservar, recuperar i difondre els trets d’identitat que integren i composen el nostre patrimoni cultural, així com la necessitat d’afavorir la difusió i l’estima d’aquest ampli llegat històric, arqueològic, arquitectònic, artístic i arxivístic. Les actes d’aquestes jornades serien editades al número 9 de la revista Recerques del Museu d’Alcoi.

Tot i no concretar-se el projecte d’una nova junta que hauria encapçalat Manuel Cerdà Pérez, i encetar-se un breu període d’interinitat sense presidència, des d’aquest any, el CAEHA va reprendre amb energies renovades les tasques pròpies de la seua finalitat principal: l’estudi i difusió de la història local i la conservació del patrimoni històric, tot desenvolupant una programació estable d’activitats anuals que arriba fins els nostres dies.

Durant el mes de març s’hi van organitzar cinc sessions teoricopràctiques d’iniciació a la fotografia; i els dies 12 i 13 de juny, un curs de tècniques d’utilització i aplicació als estudis locals de les fonts orals, per a tots aquells que volgueren iniciar-se en les tècniques de l’entrevista.

Els dies 8, 9 i 10 de maig d’aquell mateix any, juntament amb el Seminari d’Estudis sobre la Ciència de la Universitat de València i l’Associació Cultural Alcoià-Comtat, el CAEHA coorganitzà les III Jornades de Salut i Malaltia als Municipis Valencians, les quals es van celebrar als locals de l’Apolo. El tema de recerca –amb 23 comunicacions i al voltant de 70 assistents entre arxivers, metges i historiadors– va ser l’estudi sobre el sistema de beneficència i sanitat que havien engegat alguns municipis valencians durant el període 1813-1942.

En juliol, el CAEHA també va col·laborar en la celebració del 125é aniversari de la I Internacional i la insurrecció del Petroli, que organitzava el Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi. La nostra institució va assumir una sèrie d’activitats com el muntatge d’una exposició en la qual s’hi reflectia el context general del país i la cronologia dels fets, així com la situació social, laboral, demogràfica, higiènica i d’habitabilitat de la ciutat. L’exposició comptava amb mostres de la documentació arxivística que va generar la causa judicial incoada contra els avalotats, una selecció de panells de l’exposició “Anarquismo en la provincia de Alicante” i un catàleg explicatiu, cedits per l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert. A més a més, en col·laboració amb altres entitats culturals i sindicats, es va editar el llibre Dos escrits sobre els fets d’Alcoi de 1873, que arreplegava el testimoni manuscrit d’un observador anònim i el facsímil del llibre Observaciones sobre los últimos sucesos de Alcoy (Apuntes para la historia), que Sevila Linares, coreligionari d’Albors, va editar al poc de l’esmentat avalot.

Després de cinc anys sense convocar cap assemblea de socis, es fa palesa la necessitat de rellançar l’entitat amb la incorporació de nous membres i la renovació de la junta directiva. Entre altres aspectes tractats, es va oferir la integració a un grup d’estudiants universitaris d’Història, que atesa la inactivitat del CAEHA s’havien plantejat la creació d’una nova entitat.

Circumstàncies personals d’alguns dels seus membres van generar una crisi d’inactivitat al CAEHA com a associació, tot i que van continuar els treballs d’investigació dels seus components bé a nivell individual, bé en col·laboració amb entitats com l’Ajuntament.

Precisament, amb ocasió del 150é aniversari de la concessió a Alcoi del títol de Ciutat, es va impulsar una interessant col·lecció de publicacions, entre les que hi destaca la tasca de Francesc X. Blay i Josep M. Segura com a coordinadors d’una útil Guia Bibliogràfica de l’Alcoià-Comtat, fruit del treball de diversos anys, en la qual s’hi podia obtenir qualsevol tipus d’informació d’aquest àmbit geogràfic, a més d’una relació d’arxius i jaciments arqueològics.

Eixes jornades van ser l’origen de la creació, a finals d’abril, de l’Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial (AVAI), a l’acte de constitució de la qual en la Universitat de València hi va assistir el CAEHA. També derivada de les seues conclusions va estar l’organització, per part de les dues entitats, del I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, celebrat a Alcoi del 9 a l’11 de novembre de 1990, que fou també un èxit de participació, i del que posteriorment s’editarien les actes.

L’impuls del congrés també va afavorir la incorporació de nous membres al CAEHA, que en aquell any comptava ja amb 58 associats.

Aquestes Jornades sobre Teoria i Mètodes d’Arqueologia Industrial es van celebrar al Centre Cultural els dies 18 i 19 de febrer de 1989, les quals van suposar un gran èxit al comptar amb un total de 243 inscrits.

S’hi van debatre qüestions al voltant dels orígens, objectius, mètodes i tècniques de treball de l’Arqueologia Industrial, catalogació del patrimoni industrial, etc., que constitueixen un volum –a mena d’actes– de les esmentades Jornades. El patrocini d’aquest cicle va ser a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, i l’assessorament científic al del Departament d’Humanitats Contemporànies de la Universitat d’Alacant.

Un grup de membres del CAEHA s’ocupa de la catalogació i l’estudi del variadíssim patrimoni industrial d’Alcoi, perquè l’alarmant estat del mateix planteja urgents actuacions envers la documentació de les restes i estructures fins aquell moment conservades. D’aquests treballs es deriva la conveniència de celebrar unes jornades sobre Arqueologia Industrial.

Entre els mesos de gener i febrer de 1987, es van presentar les IV Jornades d’Història alcoiana al Centre Cultural, en aquesta ocasió sota el títol “150 anys de premsa a Alcoi”. La mostra arreplegava la totalitat de publicacions periòdiques que a Alcoi s’havien editat els darrers 150 anys, cronològicament ordenades i amb la reproducció de gran quantitat de capçaleres de revistes i diaris, tant al catàleg com a l’exposició. Aquestes Jornades van comptar amb la participació dels conferenciants Ricard Blasco, “La premsa al País Valencià”, i José Miguel Santacreu, “La premsa alcoiana al llarg de la història”, a més d’una taula rodona que va reunir els mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

A finals d’any es decidia renovar la junta directiva, i passava a ocupar-se de la presidència Josep Torró Abad.

Al si del CAEHA comença a haver-hi preocupació pels enderrocs i les actuacions urbanístiques al centre urbà d’Alcoi, que s’estan desenvolupant des de la Generalitat i l’Ajuntament. Es decideix mamprendre diferents actuacions, com redactar escrits de protesta per a conscienciar l’opinió pública, i elaborar un projecte per col·laborar amb l’Ajuntament en la documentació de les àrees afectades pel Pla de Rehabilitació d’Habitatges del Casc Antic.

En la primavera d’aquest any, el CAEHA va col·laborar en les tasques d’organització del Congrés d’Estudis de l’Alcoià-Comtat, tot aportant les exposicions “Torres i Castells de l’Alcoià-Comtat” i “L’Eneolític a les comarques de l’Alcoià-Comtat”, que s’hi van presentar a diferents municipis d’aquestes comarques, amb la participació dels nostres socis com a conferenciants i la reedició dels catàlegs d’ambdues exposicions.

També es va col·laborar en els treballs de neteja i planimetria al jaciment ibèric de La Serreta, sota la direcció d’Enric Llobregat.

Durant els mesos de maig i juny, es van celebrar al Centre Cultural les II Jornades d’Història Alcoiana, en aquesta ocasió dedicades a “L’època medieval en Alcoi i el seu entorn”. Els diferents actes es van estructurar en una exposició sobre castellologia medieval d’aquestes comarques i un cicle de tres conferències, les quals van estar impartides per Ricard Bañó Armiñana, “Fundació d’Alcoi”; Mikel de Epalza, “L’Alcoià a l’època àrab”; i per Josep M. Segura i Josep Torró, “Els castells de l’Alcoià-Comtat”. Aquest darrer tema fou l’objecte de l’exposició, amb nombrosos plànols de castells i talaies, fotografies, referències documentals, etc., que recull el catàleg que el Centre Cultural va editar i que permet conèixer el patrimoni castellològic del nostre indret més proper.

Per tal de commemorar el centenari del descobriment i excavació de la cova prehistòrica de Les Llometes (Alcoi), el CAEHA va preparar també en aquest mateix any les III Jornades d’Història Alcoiana, dedicades a l’Eneolític, tot desenvolupant-se diferents actes al Centre Cultural durant els mesos de novembre i desembre.

Així, el 30 de novembre es va presentar l’edició del llibre Alcoy. Prehistoria y Arqueología. Cien años de investigación, que estava en fase d’impressió, i que recollia diferents aspectes sobre la Prehistòria i Antiguitat, així com la història de la investigació arqueològica a Alcoi, redactats per un selecte equip d’especialistes. A continuació, s’hi va inaugurar l’exposició sobre “L’Eneolític a les comarques de l’Alcoià-Comtat”, amb diversos materials prehistòrics d’aquest moment, i que va ser recollida en un catàleg elaborat per Julio Trelis Martí i Joan M. Vicens Petit i editat pel Centre Cultural.

Cal fer menció de l’homenatge que l’Ajuntament i el CAEHA li van retre eixe mateix dia al prehistoriador alcoià Francisco Jordá Cerdá, amb la celebració d’un sopar a l’hotel Reconquista, en el transcurs del qual va ser nomenat President Honorari del CAEHA.

Aquesta personalitat va presidir els dies 1 i 2 de desembre les sessions del “Coloquio sobre el Eneolítico en el País Valenciano”, que igualment es va celebrar al nostre Centre Cultural, i que va comptar amb la participació de 204 inscrits i 18 ponències o comunicacions presentades que, uns mesos més tard, es van publicar al volum El Eneolítico en el País Valenciano, editat per l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert.

 

 

L’oficialitat arribaria el 4 de març de 1983, amb la inscripció pel Govern Civil d’Alacant al Registre d’Associacions amb el número 1.491, el que permetria el començament de la col·laboració amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi. El primer president de l’entitat seria el mateix que ho havia estat de la comissió gestora: Ricard Bañó Armiñana.

Com a conseqüència d’aquesta relació, el CAEHA va organitzar, el mes de novembre de 1983, les I Jornades d’Història Alcoiana, sota el títol “Industrialització i Moviment Obrer a Alcoi”, que van incloure una exposició gràfica de documents relatius al procés industrial i a les manifestacions de tota mena de la classe obrera, custodiats a l’Arxiu Municipal de la nostra ciutat, a més d’un cicle de conferències impartides per Vicent Conejero, “La transición del modo de producción gremial al modo de producción industrial en Alcoy y su incidencia social”; Rafael Hernández Ferris, “El sistema mutualista obrero en Alcoy”; Manuel Cerdà Pérez, “Conflictes socials en la industrialització alcoiana”; i Ismael Vallés, “Els il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi. Valls d’Alcoi i Vall d’Albaida”. També es va projectar la pel·lícula La ciutat cremada, d’Antoni Ribas.

El 30 d’octubre de 1982 naix a Alcoi l’associació cultural anomenada “Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics” (CAEHA), constituïda inicialment per una comissió gestora de set membres que s’encarregaria de l’elaboració del estatuts i d’iniciar les gestions per tal d’aconseguir el reconeixement oficial, tots ells joves estudiants d’Història: Joan Emili Aura Tortosa, Ricard J. Bañó Armiñana, Emili Cortell Pérez, Josep Mª Segura Martí, Josep Torró Abad, Julio Trelis Martí i Joan Manuel Vicens Petit.

Els seus objectius són la investigació científica de temes històrics i arqueològics d’àmbit alcoià i comarcal, així com la seua difusió i la salvaguarda del nostre patrimoni històric i cultural.