1998

Tot i no concretar-se el projecte d’una nova junta que hauria encapçalat Manuel Cerdà Pérez, i encetar-se un breu període d’interinitat sense presidència, des d’aquest any, el CAEHA va reprendre amb energies renovades les tasques pròpies de la seua finalitat principal: l’estudi i difusió de la història local i la conservació del patrimoni històric, tot desenvolupant una programació estable d’activitats anuals que arriba fins els nostres dies.

Durant el mes de març s’hi van organitzar cinc sessions teoricopràctiques d’iniciació a la fotografia; i els dies 12 i 13 de juny, un curs de tècniques d’utilització i aplicació als estudis locals de les fonts orals, per a tots aquells que volgueren iniciar-se en les tècniques de l’entrevista.

Els dies 8, 9 i 10 de maig d’aquell mateix any, juntament amb el Seminari d’Estudis sobre la Ciència de la Universitat de València i l’Associació Cultural Alcoià-Comtat, el CAEHA coorganitzà les III Jornades de Salut i Malaltia als Municipis Valencians, les quals es van celebrar als locals de l’Apolo. El tema de recerca –amb 23 comunicacions i al voltant de 70 assistents entre arxivers, metges i historiadors– va ser l’estudi sobre el sistema de beneficència i sanitat que havien engegat alguns municipis valencians durant el període 1813-1942.

En juliol, el CAEHA també va col·laborar en la celebració del 125é aniversari de la I Internacional i la insurrecció del Petroli, que organitzava el Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi. La nostra institució va assumir una sèrie d’activitats com el muntatge d’una exposició en la qual s’hi reflectia el context general del país i la cronologia dels fets, així com la situació social, laboral, demogràfica, higiènica i d’habitabilitat de la ciutat. L’exposició comptava amb mostres de la documentació arxivística que va generar la causa judicial incoada contra els avalotats, una selecció de panells de l’exposició “Anarquismo en la provincia de Alicante” i un catàleg explicatiu, cedits per l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert. A més a més, en col·laboració amb altres entitats culturals i sindicats, es va editar el llibre Dos escrits sobre els fets d’Alcoi de 1873, que arreplegava el testimoni manuscrit d’un observador anònim i el facsímil del llibre Observaciones sobre los últimos sucesos de Alcoy (Apuntes para la historia), que Sevila Linares, coreligionari d’Albors, va editar al poc de l’esmentat avalot.